Una de les conseqüències més greus dels incendis forestals, especialment quan aquests esdevenen recurrents, és la pèrdua de sòl. L’erosió esdevé un problema important (per no dir el més important i prioritari) que s’ha de pal·liar a partir de la planificació de les tasques de restauració post-incendi. Per això, i donada la seva importància i el poc coneixement actual dels efectes del foc sobre els sòls forestals, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ha obert una via de col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears per tal d’aportar coneixements i informació científica vàlida de cara a decidir les tasques de restauració més adients.
La iniciativa va començar arran de l’incendi forestal que es va produir el juliol de 2011 a Artà i Sant Llorenç (Mallorca), que va cremar una superfície de gairebé 400 ha. La recurrència d’incendis en aquesta zona al llarg de la historia ha estat molt important, fet que ha configurat el paisatge local que avui dia tenim.
Concretament en aquest cas, es va realitzar un estudi on es varen avaluar i detectar els fenòmens erosius després d’incendi forestal mitjançant l’ús dels traçadors radioisòtops, una tècnica innovadora i poc utilitzada per aquest tipus d’estudis però de gran potencial, que va ser motiu de publicació al congrés FuegoRed el desembre 2012. A partir de mostres de sòl obtingudes a la subconca d’estudi afectada per l’incendi (subconca de sa Talaieta), i comparant-les amb mostres d’una subconca propera de referència sense afectació per l’incendi (subconca des Cabanells), ambdues dins la conca de referència del torrent de Na Borges (319 km2), s’han identificat els processos d’erosió i de sedimentació.
La iniciativa va començar arran de l’incendi forestal que es va produir el juliol de 2011 a Artà i Sant Llorenç (Mallorca), que va cremar una superfície de gairebé 400 ha. La recurrència d’incendis en aquesta zona al llarg de la historia ha estat molt important, fet que ha configurat el paisatge local que avui dia tenim.
Concretament en aquest cas, es va realitzar un estudi on es varen avaluar i detectar els fenòmens erosius després d’incendi forestal mitjançant l’ús dels traçadors radioisòtops, una tècnica innovadora i poc utilitzada per aquest tipus d’estudis però de gran potencial, que va ser motiu de publicació al congrés FuegoRed el desembre 2012. A partir de mostres de sòl obtingudes a la subconca d’estudi afectada per l’incendi (subconca de sa Talaieta), i comparant-les amb mostres d’una subconca propera de referència sense afectació per l’incendi (subconca des Cabanells), ambdues dins la conca de referència del torrent de Na Borges (319 km2), s’han identificat els processos d’erosió i de sedimentació.
Com a conclusió general de l’estudi, després d’aplicar una metodologia acurada basada principalment amb l’ús de traçadors radioactius ambientals, es detecta un canvi significatiu en l’escolament i dels processos d’erosió vinculats directament a les modificacions provocades pel foc, especialment sobre la vegetació i sobre els agregats del sòl, afavorint l’erosionabilitat.
Això significa que la facilitat de que es generin processos erosius com són l’aixaragallament i incisions és molt major: el processos erosius comencen a actuar amb menys precipitació i amb menys cabal d’escolament. Així mateix, s’ha mostrat palesa en aquest estudi el gran potencial d’ús d’aquests traçadors per contribuir a la comprensió i estudi dels processos erosius post-incendi i de la transferència de sediments dins una mateixa conca de drenatge.
Per tot això, en l’actualitat s’ha donat continuïtat a l’estudi dels processos erosius potencials de l’incendi forestal d’Andratx, de juliol 2013, on s’han instal·lat dues estacions d’aforament a la conca de sa Coma Freda i del torrent de Can Cabrit. Mitjançant d’ús de radioisòtops, ens permetrà veure com interaccionen les tècniques de restauració en la reducció de l’erosió.
Vos anirem informant!
