Dos anys de l'incendi de Morna (Eivissa)

Comencem el recorregut d'aquest blog, recordant que dissabte passat dia 25 de maig va fer dos anys del gran incendi forestal de Morna, el pitjor sinistre pel que fa a superfície afectada dels darrers 20 anys (juntament amb el d'Artà, l'any 1992, i el d'Andratx, l'any 1994). Ja han passat dos anys i no hem d'oblidar, tot i aquest maig poc calorós, que vivim en un entorn de risc d'incendi forestal.

Va començar a les 13:21 h i va ser extingit 9 dies després, afectant a gairebé 1.500 ha de vegetació forestal, en una zona topogràficament complicada, amb interfase urbana forestal i amb unes condicions meteorològiques molt desfavorables de fort vent, baixa humitat i altes temperatures.

I com està Morna ara? Tot i la capacitat de la vegetació mediterrània per ressorgir del foc, aquest procés no és ràpid. Per exemple, el pi blanc (Pinus halepensis), espècie adaptada a un règim d'incendis concret i que regenera del foc a partir del seu banc de llavors aeri (els pinyons de les pinyes), ha presentat comportaments variables a les zones cremades d'Eivissa. En qualsevol cas, el procés de regeneració de la vegetació, tal i com es veu en la següent imatge, és lent.

Incendi de Morna, de l'any 2011 (imatge de 22/05/2013, Sant Joan de Labritja)

Aprofitem aquesta imatge (de fa uns dies), d'un incendi al municipi de Sant Josep de Sa Talaia de l'any 
2000, de 20 ha afectades i que curiosament va ser el 25 de maig d'aquell any, per intentar imaginar com seran d'aquí deu anys, algunes de les zones cremades per l'incendi de Morna. En aquest vessant, les plàntules de pi blanc que van progressar després del foc, han cobert de forma heterogènia l'espai, amb densitats variables que poden ser molt altes en algun rodal ("monte bravo").

Incendi de Can Josepet, de l'any 2000 (imatge de dia 22/05/2013)