dimecres, 25 de març del 2015

Homenaje a Mateu Castelló, ingeniero de Montes

El pasado sábado, en la finca pública de Menut (Escorca, Mallorca), aprovechando una pequeña tregua de las lluvias de este inicio de primavera, se rindió homenaje a Mateu Castelló Mas, Ingeniero de Montes, que fue responsable del Servicio de Gestión Forestal del Gobierno de las Illes Balears y del antiguo ICONA, por su contribución a la conservación de la naturaleza de las Illes Balears.


Aprovechamos el blog para transcribir un pequeño escrito de reconocimiento para Mateu, de los compañeros de Xarxa Forestal, desde Menut: 

A todos los forestales, siempre nos produce una enorme e íntima satisfacción adentrarnos en la Serra de Tramuntana. Para todos los amigos de los bosques supone un gran estímulo remontar las revueltas que ascienden desde Caimari hasta el Coll de Sa Batalla, con la segura recompensa de disfrutar de estos excepcionales paisajes. Y todavía, nos resulta mucho más grato si el objetivo es llegar hasta aquí, hasta las casas de Menut. 

Pero hoy, al disfrute de subir a la Serra, añadimos la especial alegría que supone el motivo por el que nos reunimos; ofrecer a Mateu Castelló Mas nuestro cariño a su persona, nuestra admiración por su ingente tarea profesional y nuestro respeto por su criterio, constantemente lucido, riguroso y tamizado con ese comprometido soporte al bien colectivo, al interés general, que ha caracterizado su pensamiento, sus decisiones y, sobre todo, sus actuaciones. 

Dicen que un Ingeniero es aquel que sabe hacer las cosas, que consigue que se hagan bien y que además consigue que se hagan con el menor coste posible. Mateu ha demostrado ser un excelente Ingeniero, como se decía antes, de la rama de Montes, y ha hecho honor al lema de su Escuela Técnica; “Saber es Hacer”, pues ha demostrado saber hacer las cosas muy bien. Ha liderado, con gran acierto, durante décadas la gestión y conservación de la naturaleza balear. También ha demostrado “Saber que Hacer”, pues en toda situación o dificultad presentada ha logrado generar oportunidades de futuro de las que hoy seguimos aprovechándonos. 

Podemos subrayar, entre otros muchos, algunos importantes ejemplos de su visión de futuro. Mateu supo proporcionar un enorme valor añadido a lo forestal en cada ocasión que se presentaba en su amplio entorno de influencia institucional, técnica y administrativa. Pudiera pensarse que de repercusiones reducidas frente a otros sectores económica o socialmente más poderosos o de posible incomprensión en relación a ámbitos sociales cada vez más urbanitas, pero en realidad de singular relevancia y eficacia respecto a la mejora de las capacidades de nuestra sociedad para mejorar y defender el medio ambiente de estas islas. 

Fue a Mateu a quien se le ocurrió impulsar la creación del SERPREISAL, y si hoy existen los Bombers de Mallorca, es porque él consideró imprescindible que la "part forana" de Mallorca dispusiera de un cuerpo especializado de extinción de incendios capaz de apoyar en verano la defensa contra el fuego en los montes, pero sin olvidar todas las demás prestaciones que este tipo de servicio proporciona en todas las comarcas rurales de las islas y en sus extensos espacios litorales que hoy además albergan muy importantes entornos turísticos. Así pues, a fecha de hoy, toda Mallorca, está protegida por unos magníficos y muy profesionalizados parques de bomberos gracias al inicial empeño de Mateu. 


Otra especial iniciativa de Mateu fue, como muchos recuerdan, la creación de SEFOBASA, empresa pública madre de lo que hoy es el IBANAT. Sin su dedicación y esfuerzo esta eficaz y probada herramienta pública, que permite la gestión forestal de los montes públicos, que da soporte a la conservación de los espacios protegidos, que estructura todo el operativo interinsular, terrestre y aéreo, de prevención y extinción de los incendios forestales y que permite la restauración de las zonas naturales degradas por temporales o fuegos como el recientemente sufrido en Andratx, no estaría a disposición de todos los ciudadanos. 

También, podemos resaltar la capacidad de Mateu para promover iniciativas de enorme repercusión para la preservación de lo mejor de nuestra naturaleza balear. En enero de 1988 logra que sea creado, no sin dificultades, el primer Parque Natural de las islas, el Parque Natural de S’Albufera de Mallorca. Después vendrán otros muchos, pero es Mateu quien logra aunar y consensuar los deseos de muy distintas sensibilidades políticas, económicas y sociales para que finalmente sea protegido el humedal más importante de las islas Baleares. Este Parque, está reconocido internacionalmente por el Convenio de Ramsar y actualmente recibe miles de visitantes (y aves) al año. 

El buen hacer de Mateu, en esta materia, propició su elección como Presidente de Europarc España. Además de su capacidad de trabajo, no debemos olvidarnos de su excepcional preparación. Y no solo en lo referente a sus saberes técnicos. Ser licenciado en derecho y dominar varios idiomas, le ha otorgado un reconocimiento que rápidamente trascendió fronteras, facilitó la relación y los convenios con otros países y consiguió notables ventajas en la aprobación, financiación y ejecución de proyectos internacionales, en los primeros pasos de nuestra, entonces recién estrenada, relación con la denominada Comunidad Europea. La labor de Mateu, permitió ir explorando y aprendiendo los complejos caminos técnicos y burocráticos a recorrer para aprovechar eficazmente los mecanismos de financiación actualmente disponibles, en materia medioambiental y forestal, en la Unión Europea. 

Por último, no se puede dejar de mencionar la huella de Mateu como Delegado de Agricultura en Baleares, en años muy complicados para este sector primario (y que años no lo han sido?) y que ha hecho de él uno de los mejores, más valorados y más solicitados interlocutores de la payesia insular. Buena prueba de ello es que, hasta hace bien poco, ha continuado dando lo mejor de si a nuestra sociedad, siendo el abanderado del producto estrella de nuestra gastronomía, ha sido nuestro President del Consejo Regulador de la Sobrassada de Mallorca. 

Terminar recordando que estamos en el Viver Forestal de Menut, centro del “forestalismo” balear, por aquí han pasado y siguen pasando las sucesivas generaciones de trabajadores forestales, de agentes forestales, de técnicos e ingenieros forestales que se han responsabilizado y ocupado de cuidar los bosques de nuestras islas. Aquí Mateu Castelló, en compañía de Carmen, de su familia, de muchos amigos y compañeros, ha pasado años de juventud y de madurez, años de esfuerzos y de éxitos, ha sufrido con los incendios y gozado de estos bosques. Ha disfrutado de esta excepcional naturaleza que ofrece la Serra de Tramuntana, única en todo el Mediterráneo. Ejemplo inmejorable de la naturaleza de estas islas, que él ha contribuido decisivamente a legar a las próximas generaciones. 

Desde aquí, Mateu Castelló nos ha enseñado una forma de servir eficazmente a los ciudadanos, aunando voluntades, generando consensos, sumando soluciones, gestionando planificada y activamente los recursos disponibles y, sabemos que es difícil, apostando por el bien común, con mucho conocimiento y con mucho sentido común. 

Solo queda añadir, gracias Maestro, gracias Mateu.

dilluns, 9 de març del 2015

Seguiment de l'evolució de la vegetació i dels processos d'erosió de l'incendi d'Andratx, de 2013

Tal i com vos hem anat comentant en entrades anteriors en aquest blog, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, juntament amb la Universitat de les Illes Balears, estem fent un seguiment de l'evolució de la vegetació i dels processos d'erosió sota l'efecte de diferents tècniques de gestió post-incendi a la zona afectada per l'incendi de 26 de juliol de 2013, d'Andratx.

Avaluar la dinàmica de la vegetació afectada per l'incendi forestal, esbrinar com influeixen les diferents tècniques de restauració a la consecució d'aquesta dinàmica vegetal i mesurar l'efectivitat de les actuacions de prevenció de l'erosió, són alguns dels objectius del projecte. Per això, a través de la monitorització contínua de l'erosió i dels paràmetres meteorològics en temps real, així com la recollida de mostres de vegetació en àrees representatives, així com l'anàlisi de fotografies aèries a través de la tecnologia més puntera, s'estan obtenint resultats d'un d'ajut inestimable per a la presa de decisions.

Malgrat es tracti d'un projecte de seguiment a llarg termini, es poden detallar els principals resultats de l'any 2014. Aquest es centra en tres parcel·les de mostreig: una parcel·la afectada pels dos incendis ocorreguts el 1994 i el 2013, una segona parcel·la afectada pel foc de 2013 i una parcel·la control no afectada per cap dels dos incendis.


Algunes de les mesures realitzades a les diferents conques d'estudi durant l'anualitat són:

1. Mesures hidrometeorològiques de dues estacions d'aforament instal·lades a sa Font de la Vila i a sa Murtera (Coma Freda): amb aquestes estacions, s'estan mesurant de manera contínua, a més de la precipitació i la temperatura, dades hidrològiques de dinàmica de la conca, tals com cabal, terbolesa o conductivitat, els quals permeten la mesura contínua del transport de sediment en suspensió i en dissolució, per tal de calcular la taxa d'erosió de la conca.

Estacions d'aforament i recollida de mostres
2. Dinàmica de la vegetació: s'està analitzant temporalment la coberta vegetal i el creixement de les plantes, a través de mesures a nivell de terra, com són les mesures foliars, mesures de creixement, mesures de cobertura i vigor de la vegetació, etc, i a partir d'imatges i mesures obtingudes a través de vehicle aeri no tripulat (drone o UAV).

Imatge del drone (UAV) a la zona d’estudi

Imatges de la presa de mostres de vegetació a nivell de sòl

Tot seguit s'extreuen alguns dels resultats més significatius obtinguts fins a data d'avui:

Pel que fa al creixement de les plantes, destacar que hi ha hagut un creixement important de les mateixes a les microconques incendiades, sense que s'observin diferències significatives entre les dues microconques incendiades (entre la microconca afectada per l'incendi de 2013 i la microconca afectada per l'incendi de 1994 i 2013). Aquest creixement ha estat major a l'experimentat per la microconca de control.

- Per tant, s'observa una recuperació de la vegetació de les microconques cremades, especialment a partir del mes d'abril. El creixement de les plantes a les microconques cremades és major que a la zona de control, degut al l'increment de la disponibilitat de nutrients.

- L'increment del diàmetre basal, com era d'esperar, és més gran a les conques afectades per l'incendi que no pas a la conca control.

No s'observen diferències significatives de la densitat i riquesa específica d'espècies herbàcies i plàntules entre les dues microconques incendiades. Així i tot, s'observa un major nombre d'espècies durant la primavera que no pas durant l'estiu.

No s'observen diferències entre les microconques estudiades ni entre els mesos de l'any del contingut hídric relatiu i de la massa foliar, pel que es preveu que les fulles no experimentin canvis estructurals importants.

- Mitjançant l'ús d'imatges obtingudes amb el drone, s'ha pogut analitzar de forma molt precisa la cobertura vegetal del sòl i l'índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), que és un indicador de l'activitat fotosintètica. A partir d'aquestes imatges, s'ha pogut observar una tendència més o menys lineal d'augment en l'evolució de la cobertura. S'observa una returada de la cobertura durant l'estiu, però l'increment continua gràcies a la presència de rebrotadores resistents a la sequera de l'estiu. S'ha passat del 0% de cobertura després de l'incendi (octubre de 2013) a valors entre un 11 i un 12% de cobertura en ambdues microconques estudiades.

Evolució del grau de cobertura vegetal
- Respecte a les dades hidrometeorològiques més rellevants de l’any, destaquem que, malgrat que hagi estat un any de precipitació “normal” (la precipitació de l'any hidrològic 2013/2014 ha estat de 517,2 mm, molt semblant a la mitjana històrica de 518,8 mm per a la zona), s'han enregistrat 4 episodis hidrològics importants, que han exportat gran part del sediment en suspensió (el 99,9% del sediment transportat durant tot l'any prové únicament d'aquests 4 episodis). D'aquests quatre, és especialment significatiu l'ocorregut el dia 29 d'octubre de 2013, on es varen exportar més de 110.000 Kg de sediment en suspensió (dels 111.338 g de sediment en suspensió transportat durant tot l'any). S'ha calculat la taxa d'erosió de la conca en 23,2 Tn / Km2.


Algunes de les conclusions extretes, són:
- S'observa, mitjançant l'augment de la cobertura vegetal en les diferents parcel·les d’estudi, una recuperació de les microconques cremades. Aquesta recuperació ve donada principalment a una major taxa de creixement de les espècies en aquestes zones, gràcies a una major disponibilitat dels recursos i a una menor competència, en contrast amb la microconca de control.

L’estiu es converteix en el període crític en l’erosió i en la possible pèrdua del sòl. Per tant, és important tenir en compte aquesta època a l’hora de planificar la gestió post-incendi.

No s'observen diferències entre les microconques afectades per un o dos incendis. Es pot pensar que la zona cremada durant el foc de 1994 ja estava prou recuperada quan es tornà a cremar durant l’episodi de 2013. La dinàmica post-incendi en ambdues microconques és molt similar; per tant, en aquest cas, la vegetació de la zona cremada 20 anys enrere no presentava una major vulnerabilitat al foc, pel que fa als paràmetres estudiats, i es troba en un procés de recuperació pràcticament equivalent al de la microconca cremada únicament el 2013.

- Tot i que les dades de cobertura i creixement mostren, a mode d'aproximació, com responen les diferents espècies vegetals després d'un episodi de foc, cal contrastar aquests resultats referents a la vegetació amb la connectivitat ecogeomorfològic, per així poder tenir una visió més àmplia i integrada dels processos que tenen lloc en la dinàmica post-incendi. 

- Els efectes derivats de l'incendi com l'erosió, rentat de nutrients, etc. és esperable que es puguin observar quan la vegetació es trobi en un estadi major de desenvolupament. Serà en aquest moment quan s'espera una forta competència pels recursos que es tradueixi en una disminució del vigor de la vegetació. 

S'observen bones correlacions de les mesures aèries (drone) i les mesures a nivell de sòl, demostrant la validesa del mètode “drone”, guanyant en rapidesa, àrea d'abast i cost.

Un dels paràmetres que s'estan estudiant a dia d'avui és quin paper hi juguen les feixes o feixines de material vegetal cremat i altres tècniques de restauració de la vegetació i de control de l'erosió emprades dins l'àmbit de l'incendi forestal, a través del processament de les imatges del drone, avaluant la connectivitat hidrològica.

Us anirem informant!

Estudi de la connectivitat hidrológica a través d’imatges del drone