Seguiment de l'evolució de la vegetació i dels processos d'erosió de l'incendi d'Andratx, de 2013

Tal i com vos hem anat comentant en entrades anteriors en aquest blog, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, juntament amb la Universitat de les Illes Balears, estem fent un seguiment de l'evolució de la vegetació i dels processos d'erosió sota l'efecte de diferents tècniques de gestió post-incendi a la zona afectada per l'incendi de 26 de juliol de 2013, d'Andratx.

Avaluar la dinàmica de la vegetació afectada per l'incendi forestal, esbrinar com influeixen les diferents tècniques de restauració a la consecució d'aquesta dinàmica vegetal i mesurar l'efectivitat de les actuacions de prevenció de l'erosió, són alguns dels objectius del projecte. Per això, a través de la monitorització contínua de l'erosió i dels paràmetres meteorològics en temps real, així com la recollida de mostres de vegetació en àrees representatives, així com l'anàlisi de fotografies aèries a través de la tecnologia més puntera, s'estan obtenint resultats d'un d'ajut inestimable per a la presa de decisions.

Malgrat es tracti d'un projecte de seguiment a llarg termini, es poden detallar els principals resultats de l'any 2014. Aquest es centra en tres parcel·les de mostreig: una parcel·la afectada pels dos incendis ocorreguts el 1994 i el 2013, una segona parcel·la afectada pel foc de 2013 i una parcel·la control no afectada per cap dels dos incendis.

Algunes de les mesures realitzades a les diferents conques d'estudi durant l'anualitat són:

1. Mesures hidrometeorològiques de dues estacions d'aforament instal·lades a sa Font de la Vila i a sa Murtera (Coma Freda): amb aquestes estacions, s'estan mesurant de manera contínua, a més de la precipitació i la temperatura, dades hidrològiques de dinàmica de la conca, tals com cabal, terbolesa o conductivitat, els quals permeten la mesura contínua del transport de sediment en suspensió i en dissolució, per tal de calcular la taxa d'erosió de la conca.

Estacions d'aforament i recollida de mostres

2. Dinàmica de la vegetació: s'està analitzant temporalment la coberta vegetal i el creixement de les plantes, a través de mesures a nivell de terra, com són les mesures foliars, mesures de creixement, mesures de cobertura i vigor de la vegetació, etc, i a partir d'imatges i mesures obtingudes a través de vehicle aeri no tripulat (drone o UAV).

Imatge del drone (UAV) a la zona d’estudi

Imatges de la presa de mostres de vegetació a nivell de sòl

Tot seguit s'extreuen alguns dels resultats més significatius obtinguts fins a data d'avui:

- Pel que fa al creixement de les plantes, destacar que hi ha hagut un creixement important de les mateixes a les microconques incendiades, sense que s'observin diferències significatives entre les dues microconques incendiades (entre la microconca afectada per l'incendi de 2013 i la microconca afectada per l'incendi de 1994 i 2013). Aquest creixement ha estat major a l'experimentat per la microconca de control.

- Per tant, s'observa una recuperació de la vegetació de les microconques cremades, especialment a partir del mes d'abril. El creixement de les plantes a les microconques cremades és major que a la zona de control, degut al l'increment de la disponibilitat de nutrients.

- L'increment del diàmetre basal, com era d'esperar, és més gran a les conques afectades per l'incendi que no pas a la conca control.

- No s'observen diferències significatives de la densitat i riquesa específica d'espècies herbàcies i plàntules entre les dues microconques incendiades. Així i tot, s'observa un major nombre d'espècies durant la primavera que no pas durant l'estiu.

- No s'observen diferències entre les microconques estudiades ni entre els mesos de l'any del contingut hídric relatiu i de la massa foliar, pel que es preveu que les fulles no experimentin canvis estructurals importants.

- Mitjançant l'ús d'imatges obtingudes amb el drone, s'ha pogut analitzar de forma molt precisa la cobertura vegetal del sòl i l'índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), que és un indicador de l'activitat fotosintètica. A partir d'aquestes imatges, s'ha pogut observar una tendència més o menys lineal d'augment en l'evolució de la cobertura. S'observa una returada de la cobertura durant l'estiu, però l'increment continua gràcies a la presència de rebrotadores resistents a la sequera de l'estiu. S'ha passat del 0% de cobertura després de l'incendi (octubre de 2013) a valors entre un 11 i un 12% de cobertura en ambdues microconques estudiades.

Evolució del grau de cobertura vegetal

- Respecte a les dades hidrometeorològiques més rellevants de l’any, destaquem que, malgrat que hagi estat un any de precipitació “normal” (la precipitació de l'any hidrològic 2013/2014 ha estat de 517,2 mm, molt semblant a la mitjana històrica de 518,8 mm per a la zona), s'han enregistrat 4 episodis hidrològics importants, que han exportat gran part del sediment en suspensió (el 99,9% del sediment transportat durant tot l'any prové únicament d'aquests 4 episodis). D'aquests quatre, és especialment significatiu l'ocorregut el dia 29 d'octubre de 2013, on es varen exportar més de 110.000 Kg de sediment en suspensió (dels 111.338 g de sediment en suspensió transportat durant tot l'any). S'ha calculat la taxa d'erosió de la conca en 23,2 Tn / Km2.

Algunes de les conclusions extretes, són:

- S'observa, mitjançant l'augment de la cobertura vegetal en les diferents parcel·les d’estudi, una recuperació de les microconques cremades. Aquesta recuperació ve donada principalment a una major taxa de creixement de les espècies en aquestes zones, gràcies a una major disponibilitat dels recursos i a una menor competència, en contrast amb la microconca de control.

- L’estiu es converteix en el període crític en l’erosió i en la possible pèrdua del sòl. Per tant, és important tenir en compte aquesta època a l’hora de planificar la gestió post-incendi.

- No s'observen diferències entre les microconques afectades per un o dos incendis. Es pot pensar que la zona cremada durant el foc de 1994 ja estava prou recuperada quan es tornà a cremar durant l’episodi de 2013. La dinàmica post-incendi en ambdues microconques és molt similar; per tant, en aquest cas, la vegetació de la zona cremada 20 anys enrere no presentava una major vulnerabilitat al foc, pel que fa als paràmetres estudiats, i es troba en un procés de recuperació pràcticament equivalent al de la microconca cremada únicament el 2013.

- Tot i que les dades de cobertura i creixement mostren, a mode d'aproximació, com responen les diferents espècies vegetals després d'un episodi de foc, cal contrastar aquests resultats referents a la vegetació amb la connectivitat ecogeomorfològic, per així poder tenir una visió més àmplia i integrada dels processos que tenen lloc en la dinàmica post-incendi. 

- Els efectes derivats de l'incendi com l'erosió, rentat de nutrients, etc. és esperable que es puguin observar quan la vegetació es trobi en un estadi major de desenvolupament. Serà en aquest moment quan s'espera una forta competència pels recursos que es tradueixi en una disminució del vigor de la vegetació. 

- S'observen bones correlacions de les mesures aèries (drone) i les mesures a nivell de sòl, demostrant la validesa del mètode “drone”, guanyant en rapidesa, àrea d'abast i cost.

- Un dels paràmetres que s'estan estudiant a dia d'avui és quin paper hi juguen les feixes o feixines de material vegetal cremat i altres tècniques de restauració de la vegetació i de control de l'erosió emprades dins l'àmbit de l'incendi forestal, a través del processament de les imatges del drone, avaluant la connectivitat hidrològica.

Us anirem informant!

Estudi de la connectivitat hidrológica a través d’imatges del drone