Una visió des de l'aire, després de 10 mesos del foc d'Andratx

Aprofitant els primers vols de vigilància de la present campanya d'incendis forestals, amb l'avió de coordinació aerea (ACO) de mitjans d'extinció, hem fet algunes fotografies de la zona cremada d'Andratx, Estellencs i Calvià, afectades pel foc del passat 26 de juliol de 2013.

Ja han passat 10 mesos, i tal i com vos hem anat mostrant en aquest blog (o a través de @xarxaforestal), la vegetació forestal de la zona cremada ha regenerat amb força gairebé des de les primeres pluges, a finals del darrer estiu. Tant pel que fa a espècies rebrotadores com pel que fa a germinadores, la cobertura vegetal, a poc a poc, va recobrint el sòl nu, malgrat que de forma lenta i progressiva. 

Així mateix, en el marc del pla de restauració de la zona afectada pel foc, s'han duit a terme una sèrie d'actuacions des del mateix moment en que aquest es va donar per extingit, amb un balanç final de 2.347 ha forestals. Deixant de banda les actuacions fetes per mantenir prioritàriament la seguretat per a béns i infrastructures, entre d'altres, les mesures de contenció de l'erosió, mitjançant l'adequació de cordons, o de millora paisatgística, a través de la retirada parcial de la fusta morta, a més de les de regeneració artificial, han estat les que resulten més visibles des de l'aire.

Tot i l'aspecte pelat dels vessants on s'ha retirat la fusta cremada, la major part d'aquests està regenerant força bé, especialment pel que fa a la presència de pinotells, amb densitats que oscil·len al voltant dels 8.000 peus/ha, amb alguns màxims puntuals que arriben gairebé als 40.000 peus/ha. Òbviament, aquest procés de regeneració arbòria, únicament es possible en aquelles àrees on ja existia un pinar. Totes les àrees de carritxars i matollars, que ocupen gran part de la zona cremada, regeneren en un procés d'autosucessió cap a un mateix paisatge de pastures o de cobertura arbustiva.

Aquí us en deixem una mostra, i esperem que aquest estiu, no sigui especialment dur de cara a la supervivència de totes les espècies que han regenerat....

Es Campàs i al fons, el tram de la carretera contigu al coll de Sa Gramola

D'esquerra a dreta: el Pla de S'Evangelica, Es Rajolí i el coll de Sa Gramola

La finca pública de Sa Coma d'en Vidal

Son Juvera i Sa Coma Calenta, on es va iniciar el foc

El coll de Sa Gramola i el puig dels Avencs

El puig Assegut i el de Son Avidala, a la zona de Sa Coma Freda, mirant cap a port d'Andratx

Pluges benvingudes però amb intensitats no desitjades

Amb aquesta entrada, es fa un breu anàlisi sobre les precipitacions intenses que han caigut recentment a les zones cremades d'aquest estiu.

Entre les 15 i les 16 h de dia 29 d'octubre, a la zona propera d'Andratx es varen registrar, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), precipitacions de 39,2 mm (Son Vic Nou, Calvià) o 17,8 mm (Banyalbufar), amb d'altres referències com els 43,1 mm (Aeroport, Palma).

Altres fonts xifren magnituds de 52,1 mm de precipitació, concretament a la zona de Galilea.  Sigui com sigui, la precipitació va ser d'intensitat elevada, concentrant-se la major part en esdeveniments de 15-30 minuts i de difícil quantificació per a cada zona concreta afectada pel foc d'Andratx i Estellencs.

Per altra banda, a la zona d'Artà, la precipitació va ser molt menor i menys intensa, registrant-se en 3h (16-19 h) uns 12,2 mm de precipitació.

Cal remarcar que durant aquesta tardor s'està produint una anomalia meteorològica notable, especialment per les elevades temperatures, tant màximes com mínimes, i per l'absència de precipitació, que en aquests dos darrers mesos (setembre i octubre), estava acumulant un dèficit de gairebé el 50%, respecte a la mitjana dels darrers 30 anys.

Aquesta precipitació, tant la de finals d'estiu com la de fa dos dies, ha resultat i resulta resulta imprescindible per a garantir el regenerat de la vegetació afectada pels incendis d'aquest estiu, i aquest darrer episodi feia molta falta donada l'absència de precipitació i l'estrès hídric acumulat de la vegetació, tot i que no d'una forma alarmant.

Tot i així, la intensitat de la precipitació de dia 29, de règim torrencial, va generar processos d'escorrentia superficial laminars proporcionals a la intensitat caiguda, i en llocs puntuals de la zona incendiada d'Andratx, processos més concentrats, on s'han detectat petits moviments de terra, a més de petits solcs i xaragalls. Recordem que els processos de pèrdua de sòl són la suma de diferents processos amb un àmbit temporal més llarg que un episodi concret.

Altrament, no s'ha observat la presència de cendres ni sediments a les desembocadures dels torrents de la zona amb el mar. Les feixines realitzades fins a la data estan funcionant correctament de cara a retenir el sòl.

A dia d'avui, s'estan avaluant, detectant i monitoritzant aquests processos, de cara a obtenir dades, les quals anirem exposant en aquest blog.

Regeneració vegetal després d'un mes del foc d'Andratx

Quan ja fa un poc més d'un mes del foc d'Andratx i Estellencs, no resulta difícil veure rodals que ja mostren bons exemples de la capacitat de regeneració de la coberta vegetal. Es tracta principalment d'espècies arbustives rebrotadores (ja sigui d'arrel, de tronc, etc.), adaptades als incendis forestals habituals en l'àmbit mediterrani i entre les quals hi ha el garballó, la mata, el càrritx o l'aladern. Segurament, en les properes setmanes, també anirem veient com sorgeixen petits brots verds d'altres espècies arbustives pròpies de la zona, com l'ullastre, l'arbocera o l'estepa, a part de la resta d'herbàcies. 

Amb un poc més de paciència, i de cara a aquesta tardor i hivern, veurem com es comporta la regeneració de pi, a raó que es tracta d'una espècie arbòria germinadora i que per tant, depen del grau de dispersió del banc de llavors aeri (capçades) durant el foc, entre molts d'altres factors que puguin afectar al seu èxit posterior (tipus de sòl, pluges, herbivorisme, etc.).

Amb tot això, vos deixem un parell d'imatges d'aquells arbusts que han rebrotat primer ... i esperem, en els propers mesos, anar-vos informant amb més imatges sobre com evoluciona la nostra vegetació després del foc. 

Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Garballó (Chamaerops humilis)

Mata (Pistacia lentiscus)