Una experiència d’aprofitament de biomassa forestal per ús energètic: el cas de l’illa de Menorca

L'illa de Menorca reuneix algunes de les condicions més idònies per a l'aprofitament forestal mecanitzat per a l'obtenció de biomassa forestal: densitat elevada de pistes forestals, pendents reduïdes (especialment a la zona N de l'illa), elevada densitat d'arbrat, estructura de la propietat poc atomitzada, finques a escala de gestió adequada (finques de més de 100 ha), paisatge en mosaic agroforestal que ajuda a l'acumulació i tractament de la biomassa en el terreny, etc. 

És per això, que des del setembre de 2012, s'han estat duent a terme aprofitaments experimentals de biomassa forestal en diferents finques privades de l'illa, amb la intenció de veure la viabilitat dels treballs i la possibilitat d'impulsar un aprofitament energètic renovable i sostenible per a l'illa de Menorca en un futur. 

Moltes de les dades de l'aprofitament i potencialitat de la biomassa forestal s'han obtingut gràcies a la feina feta des del projecte Life+ Boscos, el qual es du a terme a través de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera (Departament de Medi Ambient).

En l'actualitat, donat que el mercat de biomassa és inexistent a l'illa (no hi ha calderes ni indústria que pugui absorbir la producció del bosc menorquí) s'ha optat per l'exportació de la biomassa al mercat italià. Tot seguit vos en farem cinc cèntims de les conclusions extretes dels 2 primers anys d'experiència.

 Foto: Vista aèria de zona aprofitada per a biomassa forestal (juny 2013)

L’aprofitament forestal en dades:

Durant aquests dos anys s'ha executat l'aprofitament forestal de biomassa en 6 finques diferents i actualment es duen a terme treballs en una finca més. Tot seguit es resumeixen les dades més significatives d’aquests aprofitaments:

Superfície total planificada	6 plans tècnics de gestió forestal, que han suposat la planificació de 2.281,78 ha totals, 1.202,8 ha forestals i 1.078,96 ha agrícoles.
Superfície total treballada	597,79 ha
Densitat mitjana de l'arbrat inicial (a les 6 finques)	620 peus/ha (FCC: 80%)
Densitat mitjana de l’arbrat final	330 peus /ha (FCC: 55%)
Volum mig de biomassa extret per finca	35,4 Tn/ha
Volum total de biomassa extret	20.922,65 Tn (H 50%)
Maquinària utilitzada	Bàsicament s’han utilitzat dues metodologies de treball: Metodologia 1: 2 Motosserristes i skidder forestal per a desembosc. Trituració i abassegament (acopio) a peu de mont. Transport al port de Maó Metodologia 2: 1 retroexcavadora amb capçal de tall amb cisalla i 2 autocarregadors forestals per a desembosc. Trituració i abassegament (acopio) a peu de mont. Transport al port de Maó.

Foto: Vista aèria de la mateixa zona treballada un any després (maig 2014), on s’aprecia una colonització de les arbustives i rebrotadores

Algunes de les lliçons apreses durant aquests dos anys de treball han estat:

• La redacció dels respectius plans tècnics de gestió forestal ha suposat un increment molt significatiu de la superfície forestal planificada a l’illa de Menorca. S’han planificat més de 2.000 ha (prop d’un 2,88% del territori de l’illa), unes 1.200 ha forestals (un 3,31% de la superfície total forestal de Menorca). La planificació forestal és molt important alhora de garantir la conservació i la persistència de les masses forestals. Amb aquests instruments es garanteix que l’aprofitament sigui sostenible, és a dir, que no s’extregui més quantitat de fusta que la que produeix el bosc, garanteix els valors ambientals de la forest, ja que fa un estudi exhaustiu de les característiques i singularitats ambientals de cada finca, i determina els llocs exclosos de qualsevol aprofitament. Per tant, són instruments imprescindibles per a una correcta execució dels treballs, de l'aprofitament i per a la conservació dels hàbitats forestals.
• De les més de 1.200 ha forestals planificades, s’han aprofitat per a biomassa forestal pràcticament la meitat, un total de 597,79 ha forestals arbrades (un 1,78% del bosc menorquí) el que suposa que la resta de superfície s’ha deixat sense aprofitar donades les seves característiques, singularitats i valors ambientals especials que han desaconsellat l’aprofitament, o perquè eren econòmicament o tecnològicament inviables.
• S’ha aprofitat exclusivament la biomassa forestal provinent del pinar. En els boscos mixtes (pi i alzina), s’ha fet una aclarida selectiva dels pins amb la finalitat de millorar les condicions ecològiques de l’alzinar, com la posada en llum de les alzines que milloren la seva fructificació.
• La reducció mitjana de la quantitat d’arbres no és un bon indicador de la qualitat dels treballs, ja que la intensitat de l’aprofitament ha variat en funció de les característiques de cada rodal. Així i tot, de mitjana s’han extret la meitat dels peus existents, deixant els més grossos per garantir el regenerat i ampliar l’espaiament entre les capçades dels arbres, disminuint de manera significativament la probabilitat de propagació d’un hipotètic cas d’incendi forestal.
• El volum mig extret és de 35,4 Tn/ha, el qual no supera per norma general el potencial màxim d'extracció des d'un punt de vista silvícola i d'aquesta manera, es garanteix la sostenibilitat de l'actuació.
• La maquinària s'ha anat adaptant a la característiques del bosc menorquí, amb la finalitat de reduir els impactes de l'aprofitament, tals com ferides a la massa forestal romanent, rodades innecessàries, afecció al sotabosc, renous,... D’aquesta manera redueix de manera important el període de resposta de la vegetació, minimitzant la temporalitat de l’impacte visual.
• Amb la reducció de la densitat d’arbrat i amb la millora de la transitabilitat de les pistes forestals arreu de les finques treballades, s’han aconseguit importants avanços en la prevenció d'incendis forestals:
• Reducció de la probabilitat de propagació del foc de capçades, generant oportunitats a l’operatiu d’extinció.
• Condicionament temporal de les principals vies i camins de la finca, que facilita el trànsit dels mitjans d’extinció en cas d’incendi forestal, millorant la resposta i l’eficàcia de l’operatiu.
• Garantia i manteniment del model de mosaic agroforestal que tant caracteritza l’illa de Menorca i que facilita la prevenció d’incendis forestals.
• La connectivitat amb les faixes i les infraestructures de prevenció d’incendis existents i planificades en el Pla Insular de Defensa Contra Incendis Forestals de l’illa de Menorca, fa que es generi una oportunitat única per a incrementar la superfície gestionada de prevenció i que aquestes generin un menor cost per a l’administració, ja que són assumides en gran part per les empreses executores.
• S’han exportat unes 21.000 Tn de biomassa forestal menorquina, que s'estima que han generat més de 48.000 Gcal, l'equivalent a més de 4.000 tones de petroli.
• La biomassa s'ha utilitzat per a finalitats tèrmiques. Si s'hagués cremat per a generar electricitat, la biomassa extreta durant el 2013 hagués generat 3 vegades més energia que la generada pel parc eòlic d'es Milà i 2 vegades més que la generada pels parcs solars de l'illa (segons dades de l'OBSAM del 2013).
• S’estima que amb la superfície forestal de l’illa de Menorca, descartant els terrenys d’elevat pendent per a la mecanització (aquells terrenys amb més del 25% de pendent) i aquells amb característiques ambientals rellevants, es podrien aprofitar unes 235.000 Tn de biomassa amb torns de 15-20 anys. 

En una situació de canvi climàtic global, on es preveuen incendis forestals més intensos i extensos dins l’arc mediterrani, amb el conseqüent risc per a la societat i cap als propis espais naturals, cal un canvi de mentalitat en la gestió dels boscos, fent que aquests siguin més resistents i més resilients als incendis. Per això, és important una gestió activa eficaç del bosc, generadora de paisatges menys vulnerables i que sigui capaç d'implicar a la població local: el bosc rendible i gestionat crema menys.

Foto: Reducció de l’acumulació de biomassa forestal i franja de protecció contra incendis en urbanització

Foto: Densitat final en zona aprofitada, bosc mixt de pi i alzina

Una visió des de l'aire, després de 10 mesos del foc d'Andratx

Aprofitant els primers vols de vigilància de la present campanya d'incendis forestals, amb l'avió de coordinació aerea (ACO) de mitjans d'extinció, hem fet algunes fotografies de la zona cremada d'Andratx, Estellencs i Calvià, afectades pel foc del passat 26 de juliol de 2013.

Ja han passat 10 mesos, i tal i com vos hem anat mostrant en aquest blog (o a través de @xarxaforestal), la vegetació forestal de la zona cremada ha regenerat amb força gairebé des de les primeres pluges, a finals del darrer estiu. Tant pel que fa a espècies rebrotadores com pel que fa a germinadores, la cobertura vegetal, a poc a poc, va recobrint el sòl nu, malgrat que de forma lenta i progressiva. 

Així mateix, en el marc del pla de restauració de la zona afectada pel foc, s'han duit a terme una sèrie d'actuacions des del mateix moment en que aquest es va donar per extingit, amb un balanç final de 2.347 ha forestals. Deixant de banda les actuacions fetes per mantenir prioritàriament la seguretat per a béns i infrastructures, entre d'altres, les mesures de contenció de l'erosió, mitjançant l'adequació de cordons, o de millora paisatgística, a través de la retirada parcial de la fusta morta, a més de les de regeneració artificial, han estat les que resulten més visibles des de l'aire.

Tot i l'aspecte pelat dels vessants on s'ha retirat la fusta cremada, la major part d'aquests està regenerant força bé, especialment pel que fa a la presència de pinotells, amb densitats que oscil·len al voltant dels 8.000 peus/ha, amb alguns màxims puntuals que arriben gairebé als 40.000 peus/ha. Òbviament, aquest procés de regeneració arbòria, únicament es possible en aquelles àrees on ja existia un pinar. Totes les àrees de carritxars i matollars, que ocupen gran part de la zona cremada, regeneren en un procés d'autosucessió cap a un mateix paisatge de pastures o de cobertura arbustiva.

Aquí us en deixem una mostra, i esperem que aquest estiu, no sigui especialment dur de cara a la supervivència de totes les espècies que han regenerat....

Es Campàs i al fons, el tram de la carretera contigu al coll de Sa Gramola

D'esquerra a dreta: el Pla de S'Evangelica, Es Rajolí i el coll de Sa Gramola

La finca pública de Sa Coma d'en Vidal

Son Juvera i Sa Coma Calenta, on es va iniciar el foc

El coll de Sa Gramola i el puig dels Avencs

El puig Assegut i el de Son Avidala, a la zona de Sa Coma Freda, mirant cap a port d'Andratx

Aprendre i fer millor prevenció després d’un incendi forestal

Després d’un incendi de certa magnitud, els danys patits són molts: la vegetació, el sòl, la fauna, el paisatge, el valors extrínsecs del bosc,... I quant al territori s’assenta l’activitat humana, amb els seus habitatges, l’acció del foc amenaça persones i bens que han d’estar preparats per aquest risc.

La interfase urbano-forestal, IUF, a les illes és una realitat de la que no es pot fugir a l’hora de fer prevenció i extinció d’incendis forestals i, per tant, ens obliga a treballar per a que la IUF no sigui un element vulnerable en cas d’incendi ni sigui un factor cohartador en l’extinció.

Per aprendre què s’ha de fer en prevenció, cal saber què passa a un incendi. Així, des del incendi de Benirràs (Eivissa) a l’any 2010, s’han realitzat una sèrie d’estudis de cóm ha afectat el incendi als habitatges. Aquests estudis s'han de fer inmediatament després del pas de l'incendi, abans que es restauren els danys.

El quadre següent ens mostra un resum dels resultats d’aquests estudis:

ANY	INCENDI	MUNICIPI-ILLA	SUPERFÍCIE	NºCASES DINS EL IF	SENSE DANYS	DANYS LLEUS	DANYS GREUS
2010	Benirrás	Sant Joan de Labritja (Ibiza)	344 Ha	35	18	17	0
2011	Morna	Sant Joan de Labritja (Ibiza)	1.576 Ha	89	25	46	18
2011	Roca Llisa	Santa Eulària des Riu (Ibiza)	92 Ha	5	0	4	1
2013	Sa Coma Calenta	Andratx/Estellencs/Calvià (Mallorca)	2.347 Ha	120	60	25	35

El danys patits a un habitatge o a les instal·lacions annexes, depenen de molts factors:
Primer, de si ha hagut actuació dels mitjans d'extinció per defendre l'habitatge.
Segon, de si l'habitatge comptava amb mesures d'autoprotecció, com una faixa perimetral de defensa, feta expressament o assimiliada per un entorn de la construcció llaurat.
Tercer, de si s'han cuidat els punts dèbils de propagació i entrada del foc a l'habitatge o annexes, com poden ser llenyers, porxades combustibles, mobiliari combustible, finestres obertes, claraboies, etc.

Tota la informació que es recull, ens permet fer les recomanacions adients als propietaris d'habitatges en zona forestal i plasmar a la normativa allò necessari per minimitzar els danys potencials a la IUF, i així poder afrontar l'extinció d'un incendi de manera que ens pugam centrar més en la extinció efectiva del mateix i no tant en defendre allò que ja estarà autoprotegit.

L’ús dels traçadors radioisòtops: una gran eina per avaluar l’erosió post-incendi forestal

Una de les conseqüències més greus dels incendis forestals, especialment quan aquests esdevenen recurrents, és la pèrdua de sòl. L’erosió esdevé un problema important (per no dir el més important i prioritari) que s’ha de pal·liar a partir de la planificació de les tasques de restauració post-incendi. Per això, i donada la seva importància i el poc coneixement actual dels efectes del foc sobre els sòls forestals, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ha obert una via de col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears per tal d’aportar coneixements i informació científica vàlida de cara a decidir les tasques de restauració més adients.

La iniciativa va començar arran de l’incendi forestal que es va produir el juliol de 2011 a Artà i Sant Llorenç (Mallorca), que va cremar una superfície de gairebé 400 ha. La recurrència d’incendis en aquesta zona al llarg de la historia ha estat molt important, fet que ha configurat el paisatge local que avui dia tenim.

Concretament en aquest cas, es va realitzar un estudi on es varen avaluar i detectar els fenòmens erosius després d’incendi forestal mitjançant l’ús dels traçadors radioisòtops, una tècnica innovadora i poc utilitzada per aquest tipus d’estudis però de gran potencial, que va ser motiu de publicació al congrés FuegoRed el desembre 2012. A partir de mostres de sòl obtingudes a la subconca d’estudi afectada per l’incendi (subconca de sa Talaieta), i comparant-les amb mostres d’una subconca propera de referència sense afectació per l’incendi (subconca des Cabanells), ambdues dins la conca de referència del torrent de Na Borges (319 km2), s’han identificat els processos d’erosió i de sedimentació.

Com a conclusió general de l’estudi, després d’aplicar una metodologia acurada basada principalment amb l’ús de traçadors radioactius ambientals, es detecta un canvi significatiu en l’escolament i dels processos d’erosió vinculats directament a les modificacions provocades pel foc, especialment sobre la vegetació i sobre els agregats del sòl, afavorint l’erosionabilitat.

Això significa que la facilitat de que es generin processos erosius com són l’aixaragallament i incisions és molt major: el processos erosius comencen a actuar amb menys precipitació i amb menys cabal d’escolament. Així mateix, s’ha mostrat palesa en aquest estudi el gran potencial d’ús d’aquests traçadors per contribuir a la comprensió i estudi dels processos erosius post-incendi i de la transferència de sediments dins una mateixa conca de drenatge.

Per tot això, en l’actualitat s’ha donat continuïtat a l’estudi dels processos erosius potencials de l’incendi forestal d’Andratx, de juliol 2013, on s’han instal·lat dues estacions d’aforament a la conca de sa Coma Freda i del torrent de Can Cabrit. Mitjançant d’ús de radioisòtops, ens permetrà veure com interaccionen les tècniques de restauració en la reducció de l’erosió. 

Vos anirem informant!

Regeneració vegetal després d'un mes del foc d'Andratx

Quan ja fa un poc més d'un mes del foc d'Andratx i Estellencs, no resulta difícil veure rodals que ja mostren bons exemples de la capacitat de regeneració de la coberta vegetal. Es tracta principalment d'espècies arbustives rebrotadores (ja sigui d'arrel, de tronc, etc.), adaptades als incendis forestals habituals en l'àmbit mediterrani i entre les quals hi ha el garballó, la mata, el càrritx o l'aladern. Segurament, en les properes setmanes, també anirem veient com sorgeixen petits brots verds d'altres espècies arbustives pròpies de la zona, com l'ullastre, l'arbocera o l'estepa, a part de la resta d'herbàcies. 

Amb un poc més de paciència, i de cara a aquesta tardor i hivern, veurem com es comporta la regeneració de pi, a raó que es tracta d'una espècie arbòria germinadora i que per tant, depen del grau de dispersió del banc de llavors aeri (capçades) durant el foc, entre molts d'altres factors que puguin afectar al seu èxit posterior (tipus de sòl, pluges, herbivorisme, etc.).

Amb tot això, vos deixem un parell d'imatges d'aquells arbusts que han rebrotat primer ... i esperem, en els propers mesos, anar-vos informant amb més imatges sobre com evoluciona la nostra vegetació després del foc. 

Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Garballó (Chamaerops humilis)

Mata (Pistacia lentiscus)

Regeneració natural després del foc a Menorca

A principis de setembre de l'any passat, ja a les acaballes de l'estiu, va produir-se un incendi forestal, de 4,2 ha, a la zona de S'Enclusa, al municipi de Ferreries (Menorca). Amb aquesta curta entrada del blog, vos volem mostrar algunes imatges que demostren la capacitat de la vegetació mediterrània per regenerar-se després d'una pertorbació, com és el cas d'un incendi forestal. Tot i que en aquell cas fou provocada, nombroses espècies forestals han aprés a conviure amb el foc fins al punt que han adaptat mecanismes de regeneració que van des d'una ràpida dispersió de llavors fins a una envejable capacitat de rebrotar d'arrel o de tronc. Això no vol dir que en certs casos i en zones concretes no calgui fer tasques de restauració, en funció per exemple de si cal retirar la fusta cremada per raons de seguretat i control de plagues i malalties, de com es comporta la regeneració natural d'espècies arbòries o arbustives, de si es tracta d'una zona paisatgísticament accessible o del risc d'erosió existent, entre d'altres. 

Vista parcial de la zona cremada de S'Enclusa, en solana, en una zona forestal anteriorment arbrada de pi blanc (Pinus halepensis), tot i que en densitat força baixa. S'hi aprecia un exemple d'adequació de terrasses amb restes de fusta cremada triturada. En primer pla, murta (Myrtus communis), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), bruc, estepa, càrritx, arboç i fenàs.

Detall d'un ullastre regenerat, als 9 mesos de l'incendi, envoltat per carritxeres.

Flors obertes de murta

Detall d'un exemplar de pi blanc, regenerat a partir del banc de llavors aeri (pinyes) dels arbres existents a la zona afectada. En cas d'incendi forestal, la propagació de llavors es maximitza, en gran part, a través de les pinyes serotines existents a les copes, les quals s'obrin per les altres temperatures del foc. A posteriori, la poca competència existent en un primer moment i la fertilitat del sòl, en faciliten el desenvolupament de les plàntules. Al fons, estepes i murteres.

Què s'ha fet desprès de l'incendi de Morna? Pases cap a la prevenció ...

Molt abans del sinistre més important d'incendis forestals dels últims anys a les illes, la interfase urbano-forestal ja era una problemàtica de gran interès per al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Poc a poc anàvem fent feina de prevenció en aquest sentit i treballarem amb dos programes europeus INCENDI i PYROSUDOE, que tractaven aquest tema. 

Per donar resposta a les diverses inquietuds que van sorgir després de l'incendi es va posar en marxa un Pla de mesures transitòries per a la prevenció d'incendis forestals a Eivissa. Com al servei d'informació del risc d'incendis forestals i autoprotecció de l'illa d'Eivissa, l'acció més rellevant ha estat la presència d'un enginyer forestal el qual s'ha dedicat en exclusiva amb els següents resultats:
- Visites, anàlisi de risc i elaboració d’informes de 409 cases aïllades, 50 urbanitzacions i 9 infraestructures comunitàries.
- Divulgació de mesures de prevenció de risc en zones d’interfase urbano-fortestal. S'han realitzat 18 xerrades, s'ha estat als mitjans de comunicació en 6 ocasions i s'han fet 5 activitats més de sensibilització.
 

La resposta d'entitats públiques i particulars ha sigut bona, encara que s'han trobat persones reticents a realitzar les tasques de prevenció per dos motius principalment:
- Primer, creure erròniament que executar faixes d'autoprotecció és perjudicial per al medi ambient i que està prohibit tallar pins.
- Segon, pensar que fer aquestes feines és responsabilitat de l'administració.


La responsabilitat de fer faixes d'autoprotecció en habitatges aïllats, urbanitzacions i altres instal·lacions es dels propietaris i s'han d'executar segons dicta la normativa i amb l'autorització i directrius tècniques de l'administració. Són els Agents de Medi Ambient que tramiten aquestes autoritzacions. Per tant, sí que es poden tallar arbres, sempre i quant sigui amb un criteri i objectiu determinat, autoritzable administrativament i mantenint el caràcter forestal del terreny. Fer faixes perimetrals d'autoprotecció, ben fetes, no és perjudicial per al medi ambient, tot al contrari, al ser elements de prevenció d'inici i expansió d'un incendi forestal, bidireccionalment.

Però tota aquesta feina només és el principi! Esperem poder continuar amb aquestes tasques de prevenció i ja sabeu: PREVENIR ÉS ACTUAR!

Dos anys de l'incendi de Morna (Eivissa)

Comencem el recorregut d'aquest blog, recordant que dissabte passat dia 25 de maig va fer dos anys del gran incendi forestal de Morna, el pitjor sinistre pel que fa a superfície afectada dels darrers 20 anys (juntament amb el d'Artà, l'any 1992, i el d'Andratx, l'any 1994). Ja han passat dos anys i no hem d'oblidar, tot i aquest maig poc calorós, que vivim en un entorn de risc d'incendi forestal.

Va començar a les 13:21 h i va ser extingit 9 dies després, afectant a gairebé 1.500 ha de vegetació forestal, en una zona topogràficament complicada, amb interfase urbana forestal i amb unes condicions meteorològiques molt desfavorables de fort vent, baixa humitat i altes temperatures.

I com està Morna ara? Tot i la capacitat de la vegetació mediterrània per ressorgir del foc, aquest procés no és ràpid. Per exemple, el pi blanc (Pinus halepensis), espècie adaptada a un règim d'incendis concret i que regenera del foc a partir del seu banc de llavors aeri (els pinyons de les pinyes), ha presentat comportaments variables a les zones cremades d'Eivissa. En qualsevol cas, el procés de regeneració de la vegetació, tal i com es veu en la següent imatge, és lent.

Incendi de Morna, de l'any 2011 (imatge de 22/05/2013, Sant Joan de Labritja)

Aprofitem aquesta imatge (de fa uns dies), d'un incendi al municipi de Sant Josep de Sa Talaia de l'any 
2000, de 20 ha afectades i que curiosament va ser el 25 de maig d'aquell any, per intentar imaginar com seran d'aquí deu anys, algunes de les zones cremades per l'incendi de Morna. En aquest vessant, les plàntules de pi blanc que van progressar després del foc, han cobert de forma heterogènia l'espai, amb densitats variables que poden ser molt altes en algun rodal ("monte bravo").

Incendi de Can Josepet, de l'any 2000 (imatge de dia 22/05/2013)