Molt abans del sinistre més important d'incendis forestals dels últims anys a les illes, la interfase urbano-forestal ja era una problemàtica de gran interès per al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Poc a poc anàvem fent feina de prevenció en aquest sentit i treballarem amb dos programes europeus INCENDI i PYROSUDOE, que tractaven aquest tema.
Per donar resposta a les diverses inquietuds que van sorgir després de l'incendi es va posar en marxa un Pla de mesures transitòries per a la prevenció d'incendis forestals a Eivissa. Com al servei d'informació del risc d'incendis forestals i autoprotecció de l'illa d'Eivissa, l'acció més rellevant ha estat la presència d'un enginyer forestal el qual s'ha dedicat en exclusiva amb els següents resultats:
- Visites, anàlisi de risc i elaboració d’informes de 409 cases aïllades, 50 urbanitzacions i 9 infraestructures comunitàries.
- Divulgació de mesures de prevenció de risc en zones d’interfase urbano-fortestal. S'han realitzat 18 xerrades, s'ha estat als mitjans de comunicació en 6 ocasions i s'han fet 5 activitats més de sensibilització.
La resposta d'entitats públiques i particulars ha sigut bona, encara que s'han trobat persones reticents a realitzar les tasques de prevenció per dos motius principalment:
- Primer, creure erròniament que executar faixes d'autoprotecció és perjudicial per al medi ambient i que està prohibit tallar pins.
- Segon, pensar que fer aquestes feines és responsabilitat de l'administració.
La responsabilitat de fer faixes d'autoprotecció en habitatges aïllats, urbanitzacions i altres instal·lacions es dels propietaris i s'han d'executar segons dicta la normativa i amb l'autorització i directrius tècniques de l'administració. Són els Agents de Medi Ambient que tramiten aquestes autoritzacions. Per tant, sí que es poden tallar arbres, sempre i quant sigui amb un criteri i objectiu determinat, autoritzable administrativament i mantenint el caràcter forestal del terreny. Fer faixes perimetrals d'autoprotecció, ben fetes, no és perjudicial per al medi ambient, tot al contrari, al ser elements de prevenció d'inici i expansió d'un incendi forestal, bidireccionalment.
Però tota aquesta feina només és el principi! Esperem poder continuar amb aquestes tasques de prevenció i ja sabeu: PREVENIR ÉS ACTUAR!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eivissa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eivissa. Mostrar tots els missatges
dilluns, 3 de juny del 2013
dimecres, 29 de maig del 2013
Dos anys de l'incendi de Morna (Eivissa)
Comencem el recorregut d'aquest blog, recordant que dissabte passat dia 25 de maig va fer dos anys del gran incendi forestal de Morna, el pitjor sinistre pel que fa a superfície afectada dels darrers 20 anys (juntament amb el d'Artà, l'any 1992, i el d'Andratx, l'any 1994). Ja han passat dos anys i no hem d'oblidar, tot i aquest maig poc calorós, que vivim en un entorn de risc d'incendi forestal.
Va començar a les 13:21 h i va ser extingit 9 dies després, afectant a gairebé 1.500 ha de vegetació forestal, en una zona topogràficament complicada, amb interfase urbana forestal i amb unes condicions meteorològiques molt desfavorables de fort vent, baixa humitat i altes temperatures.
I com està Morna ara? Tot i la capacitat de la vegetació mediterrània per ressorgir del foc, aquest procés no és ràpid. Per exemple, el pi blanc (Pinus halepensis), espècie adaptada a un règim d'incendis concret i que regenera del foc a partir del seu banc de llavors aeri (els pinyons de les pinyes), ha presentat comportaments variables a les zones cremades d'Eivissa. En qualsevol cas, el procés de regeneració de la vegetació, tal i com es veu en la següent imatge, és lent.
Aprofitem aquesta imatge (de fa uns dies), d'un incendi al municipi de Sant Josep de Sa Talaia de l'any
2000, de 20 ha afectades i que curiosament va ser el 25 de maig d'aquell any, per intentar imaginar com seran d'aquí deu anys, algunes de les zones cremades per l'incendi de Morna. En aquest vessant, les plàntules de pi blanc que van progressar després del foc, han cobert de forma heterogènia l'espai, amb densitats variables que poden ser molt altes en algun rodal ("monte bravo").
Va començar a les 13:21 h i va ser extingit 9 dies després, afectant a gairebé 1.500 ha de vegetació forestal, en una zona topogràficament complicada, amb interfase urbana forestal i amb unes condicions meteorològiques molt desfavorables de fort vent, baixa humitat i altes temperatures.
I com està Morna ara? Tot i la capacitat de la vegetació mediterrània per ressorgir del foc, aquest procés no és ràpid. Per exemple, el pi blanc (Pinus halepensis), espècie adaptada a un règim d'incendis concret i que regenera del foc a partir del seu banc de llavors aeri (els pinyons de les pinyes), ha presentat comportaments variables a les zones cremades d'Eivissa. En qualsevol cas, el procés de regeneració de la vegetació, tal i com es veu en la següent imatge, és lent.
| Incendi de Morna, de l'any 2011 (imatge de 22/05/2013, Sant Joan de Labritja) |
Aprofitem aquesta imatge (de fa uns dies), d'un incendi al municipi de Sant Josep de Sa Talaia de l'any
2000, de 20 ha afectades i que curiosament va ser el 25 de maig d'aquell any, per intentar imaginar com seran d'aquí deu anys, algunes de les zones cremades per l'incendi de Morna. En aquest vessant, les plàntules de pi blanc que van progressar després del foc, han cobert de forma heterogènia l'espai, amb densitats variables que poden ser molt altes en algun rodal ("monte bravo").
| Incendi de Can Josepet, de l'any 2000 (imatge de dia 22/05/2013) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
