Una visió des de l'aire, després de 10 mesos del foc d'Andratx

Aprofitant els primers vols de vigilància de la present campanya d'incendis forestals, amb l'avió de coordinació aerea (ACO) de mitjans d'extinció, hem fet algunes fotografies de la zona cremada d'Andratx, Estellencs i Calvià, afectades pel foc del passat 26 de juliol de 2013.

Ja han passat 10 mesos, i tal i com vos hem anat mostrant en aquest blog (o a través de @xarxaforestal), la vegetació forestal de la zona cremada ha regenerat amb força gairebé des de les primeres pluges, a finals del darrer estiu. Tant pel que fa a espècies rebrotadores com pel que fa a germinadores, la cobertura vegetal, a poc a poc, va recobrint el sòl nu, malgrat que de forma lenta i progressiva. 

Així mateix, en el marc del pla de restauració de la zona afectada pel foc, s'han duit a terme una sèrie d'actuacions des del mateix moment en que aquest es va donar per extingit, amb un balanç final de 2.347 ha forestals. Deixant de banda les actuacions fetes per mantenir prioritàriament la seguretat per a béns i infrastructures, entre d'altres, les mesures de contenció de l'erosió, mitjançant l'adequació de cordons, o de millora paisatgística, a través de la retirada parcial de la fusta morta, a més de les de regeneració artificial, han estat les que resulten més visibles des de l'aire.

Tot i l'aspecte pelat dels vessants on s'ha retirat la fusta cremada, la major part d'aquests està regenerant força bé, especialment pel que fa a la presència de pinotells, amb densitats que oscil·len al voltant dels 8.000 peus/ha, amb alguns màxims puntuals que arriben gairebé als 40.000 peus/ha. Òbviament, aquest procés de regeneració arbòria, únicament es possible en aquelles àrees on ja existia un pinar. Totes les àrees de carritxars i matollars, que ocupen gran part de la zona cremada, regeneren en un procés d'autosucessió cap a un mateix paisatge de pastures o de cobertura arbustiva.

Aquí us en deixem una mostra, i esperem que aquest estiu, no sigui especialment dur de cara a la supervivència de totes les espècies que han regenerat....

Es Campàs i al fons, el tram de la carretera contigu al coll de Sa Gramola

D'esquerra a dreta: el Pla de S'Evangelica, Es Rajolí i el coll de Sa Gramola

La finca pública de Sa Coma d'en Vidal

Son Juvera i Sa Coma Calenta, on es va iniciar el foc

El coll de Sa Gramola i el puig dels Avencs

El puig Assegut i el de Son Avidala, a la zona de Sa Coma Freda, mirant cap a port d'Andratx

Regeneració vegetal després d'un mes del foc d'Andratx

Quan ja fa un poc més d'un mes del foc d'Andratx i Estellencs, no resulta difícil veure rodals que ja mostren bons exemples de la capacitat de regeneració de la coberta vegetal. Es tracta principalment d'espècies arbustives rebrotadores (ja sigui d'arrel, de tronc, etc.), adaptades als incendis forestals habituals en l'àmbit mediterrani i entre les quals hi ha el garballó, la mata, el càrritx o l'aladern. Segurament, en les properes setmanes, també anirem veient com sorgeixen petits brots verds d'altres espècies arbustives pròpies de la zona, com l'ullastre, l'arbocera o l'estepa, a part de la resta d'herbàcies. 

Amb un poc més de paciència, i de cara a aquesta tardor i hivern, veurem com es comporta la regeneració de pi, a raó que es tracta d'una espècie arbòria germinadora i que per tant, depen del grau de dispersió del banc de llavors aeri (capçades) durant el foc, entre molts d'altres factors que puguin afectar al seu èxit posterior (tipus de sòl, pluges, herbivorisme, etc.).

Amb tot això, vos deixem un parell d'imatges d'aquells arbusts que han rebrotat primer ... i esperem, en els propers mesos, anar-vos informant amb més imatges sobre com evoluciona la nostra vegetació després del foc. 

Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Garballó (Chamaerops humilis)

Mata (Pistacia lentiscus)

Regeneració natural després del foc a Menorca

A principis de setembre de l'any passat, ja a les acaballes de l'estiu, va produir-se un incendi forestal, de 4,2 ha, a la zona de S'Enclusa, al municipi de Ferreries (Menorca). Amb aquesta curta entrada del blog, vos volem mostrar algunes imatges que demostren la capacitat de la vegetació mediterrània per regenerar-se després d'una pertorbació, com és el cas d'un incendi forestal. Tot i que en aquell cas fou provocada, nombroses espècies forestals han aprés a conviure amb el foc fins al punt que han adaptat mecanismes de regeneració que van des d'una ràpida dispersió de llavors fins a una envejable capacitat de rebrotar d'arrel o de tronc. Això no vol dir que en certs casos i en zones concretes no calgui fer tasques de restauració, en funció per exemple de si cal retirar la fusta cremada per raons de seguretat i control de plagues i malalties, de com es comporta la regeneració natural d'espècies arbòries o arbustives, de si es tracta d'una zona paisatgísticament accessible o del risc d'erosió existent, entre d'altres. 

Vista parcial de la zona cremada de S'Enclusa, en solana, en una zona forestal anteriorment arbrada de pi blanc (Pinus halepensis), tot i que en densitat força baixa. S'hi aprecia un exemple d'adequació de terrasses amb restes de fusta cremada triturada. En primer pla, murta (Myrtus communis), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), bruc, estepa, càrritx, arboç i fenàs.

Detall d'un ullastre regenerat, als 9 mesos de l'incendi, envoltat per carritxeres.

Flors obertes de murta

Detall d'un exemplar de pi blanc, regenerat a partir del banc de llavors aeri (pinyes) dels arbres existents a la zona afectada. En cas d'incendi forestal, la propagació de llavors es maximitza, en gran part, a través de les pinyes serotines existents a les copes, les quals s'obrin per les altres temperatures del foc. A posteriori, la poca competència existent en un primer moment i la fertilitat del sòl, en faciliten el desenvolupament de les plàntules. Al fons, estepes i murteres.

Dos anys de l'incendi de Morna (Eivissa)

Comencem el recorregut d'aquest blog, recordant que dissabte passat dia 25 de maig va fer dos anys del gran incendi forestal de Morna, el pitjor sinistre pel que fa a superfície afectada dels darrers 20 anys (juntament amb el d'Artà, l'any 1992, i el d'Andratx, l'any 1994). Ja han passat dos anys i no hem d'oblidar, tot i aquest maig poc calorós, que vivim en un entorn de risc d'incendi forestal.

Va començar a les 13:21 h i va ser extingit 9 dies després, afectant a gairebé 1.500 ha de vegetació forestal, en una zona topogràficament complicada, amb interfase urbana forestal i amb unes condicions meteorològiques molt desfavorables de fort vent, baixa humitat i altes temperatures.

I com està Morna ara? Tot i la capacitat de la vegetació mediterrània per ressorgir del foc, aquest procés no és ràpid. Per exemple, el pi blanc (Pinus halepensis), espècie adaptada a un règim d'incendis concret i que regenera del foc a partir del seu banc de llavors aeri (els pinyons de les pinyes), ha presentat comportaments variables a les zones cremades d'Eivissa. En qualsevol cas, el procés de regeneració de la vegetació, tal i com es veu en la següent imatge, és lent.

Incendi de Morna, de l'any 2011 (imatge de 22/05/2013, Sant Joan de Labritja)

Aprofitem aquesta imatge (de fa uns dies), d'un incendi al municipi de Sant Josep de Sa Talaia de l'any 
2000, de 20 ha afectades i que curiosament va ser el 25 de maig d'aquell any, per intentar imaginar com seran d'aquí deu anys, algunes de les zones cremades per l'incendi de Morna. En aquest vessant, les plàntules de pi blanc que van progressar després del foc, han cobert de forma heterogènia l'espai, amb densitats variables que poden ser molt altes en algun rodal ("monte bravo").

Incendi de Can Josepet, de l'any 2000 (imatge de dia 22/05/2013)