L’ús dels traçadors radioisòtops: una gran eina per avaluar l’erosió post-incendi forestal

Una de les conseqüències més greus dels incendis forestals, especialment quan aquests esdevenen recurrents, és la pèrdua de sòl. L’erosió esdevé un problema important (per no dir el més important i prioritari) que s’ha de pal·liar a partir de la planificació de les tasques de restauració post-incendi. Per això, i donada la seva importància i el poc coneixement actual dels efectes del foc sobre els sòls forestals, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ha obert una via de col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears per tal d’aportar coneixements i informació científica vàlida de cara a decidir les tasques de restauració més adients.

La iniciativa va començar arran de l’incendi forestal que es va produir el juliol de 2011 a Artà i Sant Llorenç (Mallorca), que va cremar una superfície de gairebé 400 ha. La recurrència d’incendis en aquesta zona al llarg de la historia ha estat molt important, fet que ha configurat el paisatge local que avui dia tenim.

Concretament en aquest cas, es va realitzar un estudi on es varen avaluar i detectar els fenòmens erosius després d’incendi forestal mitjançant l’ús dels traçadors radioisòtops, una tècnica innovadora i poc utilitzada per aquest tipus d’estudis però de gran potencial, que va ser motiu de publicació al congrés FuegoRed el desembre 2012. A partir de mostres de sòl obtingudes a la subconca d’estudi afectada per l’incendi (subconca de sa Talaieta), i comparant-les amb mostres d’una subconca propera de referència sense afectació per l’incendi (subconca des Cabanells), ambdues dins la conca de referència del torrent de Na Borges (319 km2), s’han identificat els processos d’erosió i de sedimentació.

Com a conclusió general de l’estudi, després d’aplicar una metodologia acurada basada principalment amb l’ús de traçadors radioactius ambientals, es detecta un canvi significatiu en l’escolament i dels processos d’erosió vinculats directament a les modificacions provocades pel foc, especialment sobre la vegetació i sobre els agregats del sòl, afavorint l’erosionabilitat.

Això significa que la facilitat de que es generin processos erosius com són l’aixaragallament i incisions és molt major: el processos erosius comencen a actuar amb menys precipitació i amb menys cabal d’escolament. Així mateix, s’ha mostrat palesa en aquest estudi el gran potencial d’ús d’aquests traçadors per contribuir a la comprensió i estudi dels processos erosius post-incendi i de la transferència de sediments dins una mateixa conca de drenatge.

Per tot això, en l’actualitat s’ha donat continuïtat a l’estudi dels processos erosius potencials de l’incendi forestal d’Andratx, de juliol 2013, on s’han instal·lat dues estacions d’aforament a la conca de sa Coma Freda i del torrent de Can Cabrit. Mitjançant d’ús de radioisòtops, ens permetrà veure com interaccionen les tècniques de restauració en la reducció de l’erosió. 

Vos anirem informant!

Regeneració vegetal després d'un mes del foc d'Andratx

Quan ja fa un poc més d'un mes del foc d'Andratx i Estellencs, no resulta difícil veure rodals que ja mostren bons exemples de la capacitat de regeneració de la coberta vegetal. Es tracta principalment d'espècies arbustives rebrotadores (ja sigui d'arrel, de tronc, etc.), adaptades als incendis forestals habituals en l'àmbit mediterrani i entre les quals hi ha el garballó, la mata, el càrritx o l'aladern. Segurament, en les properes setmanes, també anirem veient com sorgeixen petits brots verds d'altres espècies arbustives pròpies de la zona, com l'ullastre, l'arbocera o l'estepa, a part de la resta d'herbàcies. 

Amb un poc més de paciència, i de cara a aquesta tardor i hivern, veurem com es comporta la regeneració de pi, a raó que es tracta d'una espècie arbòria germinadora i que per tant, depen del grau de dispersió del banc de llavors aeri (capçades) durant el foc, entre molts d'altres factors que puguin afectar al seu èxit posterior (tipus de sòl, pluges, herbivorisme, etc.).

Amb tot això, vos deixem un parell d'imatges d'aquells arbusts que han rebrotat primer ... i esperem, en els propers mesos, anar-vos informant amb més imatges sobre com evoluciona la nostra vegetació després del foc. 

Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Garballó (Chamaerops humilis)

Mata (Pistacia lentiscus)

Al Simulacre de Crestatx de dia 13 de juny també hi va haver espai per a la sensibilització

Els forestals hem de trobar moments a la feina del dia a dia per sensibilitzar sobre la protecció dels nostres boscos, la prevenció d'incendis i provocar la reacció de la gent que viu al bosc per que siguin conscients de la seva vulnerabilitat i que actuïn per disminuir aquest risc.

Ahir es va realitzar un simulacre d'incendi forestal a la zona de Crestatx, Sa Pobla, a Mallorca. Va ser un incendi de nivell 2, és a dir, que va requerir la intervenció i col·laboració de tots els actors que preveu l'INFOBAL, perquè hi havia en perill un col·lectiu de persones i béns.

Dins l'organització d'aquest simulacre, va haver un espai per informar i formar als ciutadans: d'una banda un col·lectiu d'escolars de Sa Pobla d'uns 8 anys i d'altra banda, les persones que van ser evacuades de la zona per protecció civil i ateses pels serveis sanitaris.

Els nins van aprendre que havien de fer en cas d'incendi, quins mitjans pariticipaven en el simulacre i feren mil i una preguntes, algunes d'elles ben interessants!

Als adults que van arribar a la zona de recepció de evacuats se'ls va donar la oportunitat de realitzar unes enquestes d'autoavaluació de l'estat dels seus habitatges en quant al risc d'incendis i què és el que han de fer per millorar la seguretat de ca seva i la de la seva família en cas d'incendi forestal. També se'ls va proporcionar fulletons divulgatius sobre el tema.Com veieu, sempre hi ha espai per fer prevenció.. inclús en l'extinció!