Una visió des de l'aire, després de 10 mesos del foc d'Andratx

Aprofitant els primers vols de vigilància de la present campanya d'incendis forestals, amb l'avió de coordinació aerea (ACO) de mitjans d'extinció, hem fet algunes fotografies de la zona cremada d'Andratx, Estellencs i Calvià, afectades pel foc del passat 26 de juliol de 2013.

Ja han passat 10 mesos, i tal i com vos hem anat mostrant en aquest blog (o a través de @xarxaforestal), la vegetació forestal de la zona cremada ha regenerat amb força gairebé des de les primeres pluges, a finals del darrer estiu. Tant pel que fa a espècies rebrotadores com pel que fa a germinadores, la cobertura vegetal, a poc a poc, va recobrint el sòl nu, malgrat que de forma lenta i progressiva. 

Així mateix, en el marc del pla de restauració de la zona afectada pel foc, s'han duit a terme una sèrie d'actuacions des del mateix moment en que aquest es va donar per extingit, amb un balanç final de 2.347 ha forestals. Deixant de banda les actuacions fetes per mantenir prioritàriament la seguretat per a béns i infrastructures, entre d'altres, les mesures de contenció de l'erosió, mitjançant l'adequació de cordons, o de millora paisatgística, a través de la retirada parcial de la fusta morta, a més de les de regeneració artificial, han estat les que resulten més visibles des de l'aire.

Tot i l'aspecte pelat dels vessants on s'ha retirat la fusta cremada, la major part d'aquests està regenerant força bé, especialment pel que fa a la presència de pinotells, amb densitats que oscil·len al voltant dels 8.000 peus/ha, amb alguns màxims puntuals que arriben gairebé als 40.000 peus/ha. Òbviament, aquest procés de regeneració arbòria, únicament es possible en aquelles àrees on ja existia un pinar. Totes les àrees de carritxars i matollars, que ocupen gran part de la zona cremada, regeneren en un procés d'autosucessió cap a un mateix paisatge de pastures o de cobertura arbustiva.

Aquí us en deixem una mostra, i esperem que aquest estiu, no sigui especialment dur de cara a la supervivència de totes les espècies que han regenerat....

Es Campàs i al fons, el tram de la carretera contigu al coll de Sa Gramola

D'esquerra a dreta: el Pla de S'Evangelica, Es Rajolí i el coll de Sa Gramola

La finca pública de Sa Coma d'en Vidal

Son Juvera i Sa Coma Calenta, on es va iniciar el foc

El coll de Sa Gramola i el puig dels Avencs

El puig Assegut i el de Son Avidala, a la zona de Sa Coma Freda, mirant cap a port d'Andratx

Aprendre i fer millor prevenció després d’un incendi forestal

Després d’un incendi de certa magnitud, els danys patits són molts: la vegetació, el sòl, la fauna, el paisatge, el valors extrínsecs del bosc,... I quant al territori s’assenta l’activitat humana, amb els seus habitatges, l’acció del foc amenaça persones i bens que han d’estar preparats per aquest risc.

La interfase urbano-forestal, IUF, a les illes és una realitat de la que no es pot fugir a l’hora de fer prevenció i extinció d’incendis forestals i, per tant, ens obliga a treballar per a que la IUF no sigui un element vulnerable en cas d’incendi ni sigui un factor cohartador en l’extinció.

Per aprendre què s’ha de fer en prevenció, cal saber què passa a un incendi. Així, des del incendi de Benirràs (Eivissa) a l’any 2010, s’han realitzat una sèrie d’estudis de cóm ha afectat el incendi als habitatges. Aquests estudis s'han de fer inmediatament després del pas de l'incendi, abans que es restauren els danys.

El quadre següent ens mostra un resum dels resultats d’aquests estudis:

ANY	INCENDI	MUNICIPI-ILLA	SUPERFÍCIE	NºCASES DINS EL IF	SENSE DANYS	DANYS LLEUS	DANYS GREUS
2010	Benirrás	Sant Joan de Labritja (Ibiza)	344 Ha	35	18	17	0
2011	Morna	Sant Joan de Labritja (Ibiza)	1.576 Ha	89	25	46	18
2011	Roca Llisa	Santa Eulària des Riu (Ibiza)	92 Ha	5	0	4	1
2013	Sa Coma Calenta	Andratx/Estellencs/Calvià (Mallorca)	2.347 Ha	120	60	25	35

El danys patits a un habitatge o a les instal·lacions annexes, depenen de molts factors:
Primer, de si ha hagut actuació dels mitjans d'extinció per defendre l'habitatge.
Segon, de si l'habitatge comptava amb mesures d'autoprotecció, com una faixa perimetral de defensa, feta expressament o assimiliada per un entorn de la construcció llaurat.
Tercer, de si s'han cuidat els punts dèbils de propagació i entrada del foc a l'habitatge o annexes, com poden ser llenyers, porxades combustibles, mobiliari combustible, finestres obertes, claraboies, etc.

Tota la informació que es recull, ens permet fer les recomanacions adients als propietaris d'habitatges en zona forestal i plasmar a la normativa allò necessari per minimitzar els danys potencials a la IUF, i així poder afrontar l'extinció d'un incendi de manera que ens pugam centrar més en la extinció efectiva del mateix i no tant en defendre allò que ja estarà autoprotegit.

L’ús dels traçadors radioisòtops: una gran eina per avaluar l’erosió post-incendi forestal

Una de les conseqüències més greus dels incendis forestals, especialment quan aquests esdevenen recurrents, és la pèrdua de sòl. L’erosió esdevé un problema important (per no dir el més important i prioritari) que s’ha de pal·liar a partir de la planificació de les tasques de restauració post-incendi. Per això, i donada la seva importància i el poc coneixement actual dels efectes del foc sobre els sòls forestals, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ha obert una via de col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears per tal d’aportar coneixements i informació científica vàlida de cara a decidir les tasques de restauració més adients.

La iniciativa va començar arran de l’incendi forestal que es va produir el juliol de 2011 a Artà i Sant Llorenç (Mallorca), que va cremar una superfície de gairebé 400 ha. La recurrència d’incendis en aquesta zona al llarg de la historia ha estat molt important, fet que ha configurat el paisatge local que avui dia tenim.

Concretament en aquest cas, es va realitzar un estudi on es varen avaluar i detectar els fenòmens erosius després d’incendi forestal mitjançant l’ús dels traçadors radioisòtops, una tècnica innovadora i poc utilitzada per aquest tipus d’estudis però de gran potencial, que va ser motiu de publicació al congrés FuegoRed el desembre 2012. A partir de mostres de sòl obtingudes a la subconca d’estudi afectada per l’incendi (subconca de sa Talaieta), i comparant-les amb mostres d’una subconca propera de referència sense afectació per l’incendi (subconca des Cabanells), ambdues dins la conca de referència del torrent de Na Borges (319 km2), s’han identificat els processos d’erosió i de sedimentació.

Com a conclusió general de l’estudi, després d’aplicar una metodologia acurada basada principalment amb l’ús de traçadors radioactius ambientals, es detecta un canvi significatiu en l’escolament i dels processos d’erosió vinculats directament a les modificacions provocades pel foc, especialment sobre la vegetació i sobre els agregats del sòl, afavorint l’erosionabilitat.

Això significa que la facilitat de que es generin processos erosius com són l’aixaragallament i incisions és molt major: el processos erosius comencen a actuar amb menys precipitació i amb menys cabal d’escolament. Així mateix, s’ha mostrat palesa en aquest estudi el gran potencial d’ús d’aquests traçadors per contribuir a la comprensió i estudi dels processos erosius post-incendi i de la transferència de sediments dins una mateixa conca de drenatge.

Per tot això, en l’actualitat s’ha donat continuïtat a l’estudi dels processos erosius potencials de l’incendi forestal d’Andratx, de juliol 2013, on s’han instal·lat dues estacions d’aforament a la conca de sa Coma Freda i del torrent de Can Cabrit. Mitjançant d’ús de radioisòtops, ens permetrà veure com interaccionen les tècniques de restauració en la reducció de l’erosió. 

Vos anirem informant!

Premi per a Xarxa Forestal: "El Batefuegos de Oro"

Enhorabona a tots! "Xarxa Forestal" ha estat premiada amb el "Batefuegos de Oro", amb el Primer Premi a la Categoria de Millor Prevenció. 

Recordem que Xarxa Forestal està constituïda per persones de diferents àmbits, que treballen amb un objectiu comú: mantenir els valors dels espais forestals de les Illes Balears. S'actua des de la transparència, amb un esperit de vocació forestal i amb l'esforç d'un ampli equip, "invisible", però amb moltes ganes de divulgar, educar, informar i servir, per als espais forestals de Balears i per a les persones que s'hi interessen. 

Per exemple, durant el passat curs 2012-13 s'han realitzat 288 activitats, amb gairebé 9.000 participants. Han estat 44 xerrades, 68 tallers, 29 repoblacions participatives, 17 visites als mitjans d'extinció, 62 visites al CEFOR, 30 reunions o assessoraments, i la celebració de diferents jornades de participació, com la de Galatzó, el passat Dia Forestal Mundial.

Pel que fa a xarxes socials, ara mateix a Facebook ja tenim 800 seguidors i a Twitter 3.238 (un miler més que abans de l'estiu), a més d'aquest blog. Aquests canals han servit per donar informació, per exemple, sobre prevenció d'incendis, mitjans d'extinció, meteorologia, dades actualitzades de l'evolució d'un foc o d'estadística forestal, etc., a més d'informació de les pròpies activitats a les escoles, xerrades, tallers, concursos, jornades, etc.

Pluges benvingudes però amb intensitats no desitjades

Amb aquesta entrada, es fa un breu anàlisi sobre les precipitacions intenses que han caigut recentment a les zones cremades d'aquest estiu.

Entre les 15 i les 16 h de dia 29 d'octubre, a la zona propera d'Andratx es varen registrar, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), precipitacions de 39,2 mm (Son Vic Nou, Calvià) o 17,8 mm (Banyalbufar), amb d'altres referències com els 43,1 mm (Aeroport, Palma).

Altres fonts xifren magnituds de 52,1 mm de precipitació, concretament a la zona de Galilea.  Sigui com sigui, la precipitació va ser d'intensitat elevada, concentrant-se la major part en esdeveniments de 15-30 minuts i de difícil quantificació per a cada zona concreta afectada pel foc d'Andratx i Estellencs.

Per altra banda, a la zona d'Artà, la precipitació va ser molt menor i menys intensa, registrant-se en 3h (16-19 h) uns 12,2 mm de precipitació.

Cal remarcar que durant aquesta tardor s'està produint una anomalia meteorològica notable, especialment per les elevades temperatures, tant màximes com mínimes, i per l'absència de precipitació, que en aquests dos darrers mesos (setembre i octubre), estava acumulant un dèficit de gairebé el 50%, respecte a la mitjana dels darrers 30 anys.

Aquesta precipitació, tant la de finals d'estiu com la de fa dos dies, ha resultat i resulta resulta imprescindible per a garantir el regenerat de la vegetació afectada pels incendis d'aquest estiu, i aquest darrer episodi feia molta falta donada l'absència de precipitació i l'estrès hídric acumulat de la vegetació, tot i que no d'una forma alarmant.

Tot i així, la intensitat de la precipitació de dia 29, de règim torrencial, va generar processos d'escorrentia superficial laminars proporcionals a la intensitat caiguda, i en llocs puntuals de la zona incendiada d'Andratx, processos més concentrats, on s'han detectat petits moviments de terra, a més de petits solcs i xaragalls. Recordem que els processos de pèrdua de sòl són la suma de diferents processos amb un àmbit temporal més llarg que un episodi concret.

Altrament, no s'ha observat la presència de cendres ni sediments a les desembocadures dels torrents de la zona amb el mar. Les feixines realitzades fins a la data estan funcionant correctament de cara a retenir el sòl.

A dia d'avui, s'estan avaluant, detectant i monitoritzant aquests processos, de cara a obtenir dades, les quals anirem exposant en aquest blog.

Activitats educatives de Xarxa Forestal (Curs 2012-13)

Ara que hem començat el nou curs, és el moment de donar algunes xifres sobre les tasques de sensibilització de Xarxa Forestal durant el passat curs 2012-13 i de l'activitat divulgativa generada a a través de les xarxes socials, tot i que més endavant publicarem la memòria corresponent com cada any.

Durant el passat curs s'han realitzat 288 activitats, amb gairebé 9.000 participants, sense comptar tota la gent que s'ha incorporat en algun moment al procés de participació pública del Pla Forestal de les Illes Balears, el qual sortirà a la llum en els propers mesos.

Han estat 44 xerrades, 68 tallers, 29 repoblacions participatives i alguns jardins forestals a espais públics, 17 visites als mitjans d'extinció, 62 visites al CEFOR, 30 reunions o assessoraments, i la celebració de diferents jornades de participació com la de Galatzó, el passat Dia Forestal Mundial.

Pel que fa a xarxes socials, ara mateix a Facebook ja tenim 744 seguidors i a Twitter 3.211 (un miler més que abans de l'estiu). Aquests canals han servit per donar informació, per exemple, sobre prevenció d'incendis, mitjans d'extinció, meteorologia, dades actualitzades i vàlides de l'evolució d'un foc o d'estadística forestal, etc., a més d'informació de les pròpies activitats a les escoles, xerrades, tallers, concursos, jornades, etc.

Això és un breu resum de tota la feina que es fa des de Xarxa Forestal i de tot l'equip que hi ha darrera, constituïts per persones de diferents àmbits però amb un mateix objectiu: treballar per mantenir i millorar els nostres espais forestals.

 

Regeneració vegetal després d'un mes del foc d'Andratx

Quan ja fa un poc més d'un mes del foc d'Andratx i Estellencs, no resulta difícil veure rodals que ja mostren bons exemples de la capacitat de regeneració de la coberta vegetal. Es tracta principalment d'espècies arbustives rebrotadores (ja sigui d'arrel, de tronc, etc.), adaptades als incendis forestals habituals en l'àmbit mediterrani i entre les quals hi ha el garballó, la mata, el càrritx o l'aladern. Segurament, en les properes setmanes, també anirem veient com sorgeixen petits brots verds d'altres espècies arbustives pròpies de la zona, com l'ullastre, l'arbocera o l'estepa, a part de la resta d'herbàcies. 

Amb un poc més de paciència, i de cara a aquesta tardor i hivern, veurem com es comporta la regeneració de pi, a raó que es tracta d'una espècie arbòria germinadora i que per tant, depen del grau de dispersió del banc de llavors aeri (capçades) durant el foc, entre molts d'altres factors que puguin afectar al seu èxit posterior (tipus de sòl, pluges, herbivorisme, etc.).

Amb tot això, vos deixem un parell d'imatges d'aquells arbusts que han rebrotat primer ... i esperem, en els propers mesos, anar-vos informant amb més imatges sobre com evoluciona la nostra vegetació després del foc. 

Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Garballó (Chamaerops humilis)

Mata (Pistacia lentiscus)