Es va elaborar un pla complet de restauració de la zona incendiada amb la finalitat de recuperar els hàbitats naturals afectats i la qualitat del paisatge
Demà se celebren cinc anys del fatídic 26 de juliol de 2013, que va coincidir amb un dels dies més secs i calorosos de l’any. L’incendi es va iniciar a sa Coma Calenta del terme municipal d’Andratx i va resultar ser un dels incendis forestals més virulents i devastadors de la història de les Illes Balears.
Una negligència en va ser l’origen i va cremar més 2.400 ha, 2.335 de les quals eren forestals de pinar, carritxar i matollar, a més d’obligar a desallotjar el poble sencer d’Estellencs. L’extensió i singularitat de l’incendi i el fet que un gran nombre de ciutadans estiguessin amenaçats per les flames va tenir un seguiment mediàtic important als mitjans de comunicació.
La proximitat de les cases va fer que l'incendi d'Andratx fos especialment perillós
Les condicions meteorològiques extremes de baixa humitat relativa i temperatura ambient elevada, juntament amb les característiques topogràfiques complexes de la zona, varen obligar a dur-hi a terme un ampli desplegament de mitjans d’extinció d’incendis sense precedents a les Illes Balears, que varen haver de treballar de valent durant 18 dies per poder donar-lo per extingit definitivament. Aquest incendi va ocasionar una gran alarma social, especialment per la gran quantitat de cases i habitatges en perill per les flames. Tant és així que l’incendi forestal va comportar l’afectació de 120 immobles, 25 dels quals varen presentar danys lleus i 35 danys greus, en què va danyar de manera important l’estructura.
Comparativa d'afectació a vivendes, abans i després de l'incendi d'Andratx
Atesa la singularitat ambiental i l’extensió de la zona afectada per l’incendi d’Andratx, la Conselleria de Medi Ambient va elaborar un pla complet de restauració de la zona incendiada, que es va vertebrar en cinc eixos d’actuació, amb la finalitat de recuperar els hàbitats naturals afectats i la qualitat del paisatge, prioritzant els esforços per tal d’evitar la pèrdua de sòl per erosió i planificant les mesures urgents i prioritàries per garantir la seguretat. Els cinc eixos d’actuació foren: garantir la seguretat per a persones i béns; control i prevenció de processos de desertificació i prevenció de l’aparició de plagues; regeneració de la coberta vegetal; recuperació de les espècies de flora i fauna, hàbitats i paisatges singulars que hi havia abans de l’incendi; sensibilitzar envers la necessitat de l’autoprotecció i difondre la cultura del risc.
Així doncs, per tal de garantir la seguretat de béns i persones es va dur a terme de manera prioritària i urgent l’abatuda i retirada de l’arbrat que comprometia la seguretat del trànsit de vianants i de vehicles, especialment al llarg de la carretera Ma-10 (aproximadament 11 km), així com l’afectació a infraestructures de comunicació (esteses elèctriques, de telefonia, camins, cases, etc.), i també actuacions de condicionament dels camins de la Trapa i de la finca pública de Sa Coma d’en Vidal, per accedir a zones prioritàries de restauració.
L'incendi va causar un fort impacte als hàbitats i espais forestals
Pel que fa al control i prevenció de processos de desertificació i prevenció de l’aparició de plagues, es varen executar mesures de control de l’erosió en unes 108 ha mitjançant la confecció de feixines i la realització d’un jaç protector o mulch amb la vegetació cremada i triturada in situ. També es va dur a terme el desembosc dels arbres morts i greument afectats per incendi forestal, i en aquells llocs on era factible aquest desembosc, l’aprofitament de la fusta i biomassa per a energia, en una superfície aproximada de 230 ha; monitorització i seguiment dels processos erosius (estacions d’aforament) i anàlisi de l’evolució de la vegetació, amb la finalitat d’obtenir dades sobre les taxes d’exportació sediment, sobre la resposta de la vegetació i sobre l’efectivitat de les actuacions realitzades; creació d’estructures de prevenció contra futurs incendis, com faixes auxiliars de defensa contra incendis forestals a la carretera i camins principals, i la recuperació d’antics cultius agrícoles sobre marjades amb la finalitat de crear discontinuïtats de combustible; actuacions de restauració de camins, marjades i tancaments perimetrals; seguiment i control de les poblacions d’insectes susceptibles de generar malalties i plagues mitjançant la instal·lació de trampes per a escolítids i cerambícids; recuperació de cultius i infraestructures agràries; reparació de tancaments pecuaris, recuperació de zones de conreu i fruiters de secà, restauració d’espais abancalats, condicionament de vials rurals, etc.
Tècniques de conservació de sòls afectats per l'incendi (feixines i mulching)
En un tercer eix s’ha treballat en la regeneració de la coberta vegetal fent una avaluació i seguiment de la regeneració natural en parcel·les de seguiment transsectes periòdics, on s’han analitzat els paràmetres de l’estat de la regeneració i l’afectació per herbivorisme. S’ha fet una reforestació de 6,1 ha a la zona de sa Gramola i es Campàs, zones on la regeneració natural no garantia la futura massa arbrada. A més, també s’ha poblat de planta forestal autòctona de pi blanc i arbustives i s’han col·locat 3.300 protectors contra herbívors per a la regeneració d’una zona de 5 ha de la Trapa afectada per l’incendi.
També s’ha actuat amb la recuperació de les espècies de flora i fauna, hàbitats i paisatges singulars que hi havia abans de l’incendi; s’ha fet un control intens de la cabra assilvestrada, que podia comprometre la regeneració natural; s’ha declarat zona d’emergència cinegètica temporal i s’ha suspès la caça a la zona incendiada per un període d’un any.
Tot això no s’hauria pogut fer sense una campanya de sensibilització envers la necessitat d’autoprotecció i difusió del concepte de “cultura del risc”: actuacions didàctiques i de sensibilització, reforestacions amb escoles, visites forestals d’instituts a la zona afectada, xerrades i tallers als centres educatius, etc.
Actualment s’observa una recuperació significativa de la vegetació de la zona incendiada d’Andratx. El grau de cobertura forestal arriba avui dia prop del 60 %, és a dir, s’ha passat d’un grau de cobertura nul (0 %) el 2013, just després de l’incendi forestal, al 60 % actual. S’hi troba una diversitat d’espècies vegetals important i l’espècie que més cobertura hi presenta és el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), situació habitual en aquests estadis de regeneració natural. Pel que fa a les espècies arbrades, el pi blanc és el que més presència hi té, però s’ha de continuar amb el seguiment de la viabilitat dels plançons, especialment després dels períodes de sequera (a l’estiu).
Comparativa de la regeneració natural i grau de cobertura (2014-2018)
A través del monitoratge continuat de l’erosió que es du a terme a l’àrea afectada, es registra una taxa d’erosió relativament baixa per aquests tipus de zones incendiades del Mediterrani (23,2 t/km2). Aquest fet demostra l’efectivitat de les infraestructures instal·lades després de l’incendi forestal (feixines), la funció que proporcionen les marjades existents sobre el territori i pel fet que no hi hagi hagut cap esdeveniment de precipitació torrencial durant aquests cinc anys prou intens per mobilitzar o incentivar els processos d’erosió.
Mesures de camp mitjançant dron
Per tant, i com a resum general, es pot afirmar que la regeneració natural de la zona afectada per l’incendi forestal d’Andratx segueix ara una evolució positiva (incrementant-se de manera progressiva el grau de cobertura vegetal), encara que és important que s’hi consolidi la cobertura arbrada (pi). Per això, és necessari continuar el control de la cabra assilvestrada, amb la finalitat de la recuperació del paisatge i dels serveis ecosistèmics que proporciona el bosc, tot fomentant la conservació dels bancs de llavors de les espècies arbòries i de la regeneració natural.
La Conselleria de Medi Ambient, juntament amb la Universitat de les Illes Balears, elabora ara un llibre que recull tot el seguiment i monitoratge fet durant aquests cinc anys (2013-2018) a l’àrea afectada pel gran incendi forestal, amb dades rellevants de l’efectivitat de les actuacions de conservació de sòls i de l’evolució de la regeneració natural de la vegetació afectada, així com un conjunt de les intervencions de conservació realitzades. S’espera que en els propers mesos aquesta publicació estigui a l’abast dels gestors i conservadors dels espais naturals, escoles i instituts, així com del públic en general interessat en la matèria.
