El proper dia 26 de juliol farà 5
anys de l’incendi forestal d’Andratx, un dels incendis forestals més virulents
i devastadors de la historia de les Illes Balears. L’incendi, que va cremar més
2.400 ha, 2.335 de les quals eren forestals de pinar, carritxar i matollar, i
va obligar a desallotjar el poble sencer d’Estellencs. L’extensió i
singularitat de l’incendi i el fet de que un gran nombre de ciutadans es vessin
amenaçats per les flames, va tenir un important seguiment mediàtic als mitjans
de comunicació.
La Conselleria de Medi Ambient,
Agricultura i Pesca, juntament amb l'equip de recerca MEDhyCON de la Universitat de les Illes Balears, han
duit a terme durant aquests 5 anys (2013-2018) el seguiment
de l'evolució de la vegetació i dels processos erosius sota l'efecte de
diferents tècniques de gestió post-incendi a la zona afectada per l'incendi de 26 de juliol de 2013,
d'Andratx.
El 2015 ja varem fer una entrada en aquest blog, explicant els resultats que s’anaven obtenint. Tot seguit,
s’analitzen els resultats d’aquests 5 anys de seguiment.
Avaluar la dinàmica de la vegetació
afectada per l'incendi forestal, esbrinar com influeixen les diferents
tècniques de restauració a la consecució d'aquesta dinàmica vegetal i mesurar
l'efectivitat de les actuacions de prevenció de l'erosió, són alguns dels
objectius del projecte. Per això, a través de la monitorització contínua de
l'erosió i dels paràmetres meteorològics en temps real, així com la recollida
de mostres de vegetació en àrees representatives, així com l'anàlisi de
fotografies aèries a través de la tecnologia més puntera, s'estan obtenint
resultats d'un d'ajut inestimable per a la presa de decisions.
Malgrat es tracti d'un projecte de
seguiment a llarg termini, es poden detallar els
principals resultats del període comprès entre el 2013 i 2018. Per poder tenir una visió
global de la dinàmica natural de la zona incendiada, obtenir dades que es
puguin correlacionar entre elles i extreure conclusions adients per a la gestió
de la restauració de l'àrea incendiada, aquest seguiment es desenvolupa en
quatre àmbits d'estudi:
1. Seguiment hidrometeorològic de tres estacions d'aforament instal·lades a sa Font
de la Vila i a sa Murtera (Coma Freda): amb aquestes estacions, s'estan
mesurant de manera contínua, a més de la precipitació i la temperatura, dades
hidrològiques de dinàmica de la conca, tals com cabal, terbolesa o
conductivitat, els quals permeten la mesura contínua del transport de sediment
en suspensió i en dissolució, per tal de calcular la taxa d'erosió de la conca.
Estació d'aforament per a la mesura de dades
hidrometeorològiques
2. Programa de seguiment de l'origen del
sediment: amb tècniques de traçadors
isotòpics és possible saber les àrees d'origen de sediment i, per tant,
determinar les zones on es dóna més erosió del sòl i, en conseqüència, on és
necessari realitzar actuacions de conservació de sòl de manera prioritària
(actuacions com restauració de marges o construcció de feixines per fixar el
sòl).
Mesures de l'origen del sediment i l'estat de les margades
3. Dinàmica de la vegetació: s'està analitzant temporalment la coberta vegetal i
el creixement de les plantes, a través de mesures a nivell de terra, com són
les mesures foliars, mesures de creixement, mesures de cobertura i vigor de la
vegetació, etc, i a partir d'imatges i mesures obtingudes a través de vehicle
aeri no tripulat (dron).
Mesures de dades de cobertura vegetal mitjançant dron
4. Mesures de l'impacte
del foc sobre la qualitat del sòl: amb
mesures directes de paràmetres químics que defineixen la qualitat del sòl,
s'han obtingut conclusions sobre quina ha estat la degradació o l'impacte que
ha tingut el pas de l'incendi forestal sobre la qualitat del sòl.
Tot seguit s'extreuen alguns
dels resultats més significatius d'aquest monitoratge obtinguts
fins a data d'avui (2013-2018):
Pel que fa al creixement de les
plantes, destacar que hi ha hagut un creixement important de les mateixes
arribant a un valor de cobertura del 60%, és a dir, s'ha passat d'un grau de
cobertura nul (0%) el 2013 just després de l'incendi forestal, al 60% a finals
del període d'estudi. Mitjançant l'ús d'imatges obtingudes amb el dron, s'ha
pogut analitzar de forma molt precisa la cobertura vegetal del sòl
i l'índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), que és un
indicador de l'activitat fotosintètica. A partir d'aquestes imatges, s'ha pogut
observar una tendència més o menys lineal d'augment en l'evolució de la
cobertura. S'observa una returada de la cobertura durant l'estiu, però
l'increment continua gràcies a la presència de
rebrotadores resistents a la sequera de l'estiu.
Comparativa del grau de cobertura vegetal entre el 2014 i
2018
L'espècie que més cobertura
presenta és el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), encara que la
diversitat d'espècies es manté des dels inicis dels mostrejos.
- Per tant, s'observa una recuperació
significativa de la vegetació de la zona incendiada i sembla que la regeneració de pi blanc (principal espècie
arbrada de la zona) aguanta bé la sequera de l'estiu (no s'ha observat un
increment de la mortalitat després de l'estiu).
- Respecte a les dades
hidrometeorològiques més rellevants, destaquem que, hi ha hagut una gran
variabilitat entre els anys estudiats (anys "normals" semblants a les
dades històriques com és el cas de l'any 2014/2015, anys secs 2015/2016 i anys
humits 2016/2017). Així i tot, s'han enregistrat 4 episodis hidrològics
importants, que han exportat gran part del sediment en suspensió (el 99,9% del
sediment transportat durant tot l'any prové únicament d'aquests 4
episodis). D'aquests quatre, és especialment significatiu l'ocorregut el
dia 29 d'octubre de 2013, on es varen exportar més de 110.000 Kg de sediment en
suspensió (dels 111.338 g de sediment en suspensió transportat durant tot
l'any). S'ha calculat la taxa d'erosió de la conca en 23,2 Tn/Km2, una
taxa relativament baixa per a zones incendiades en ambients mediterranis.
Pel que fa a l'origen del sediment, encara que falten més
dades, es constata que l'origen del sediment que s'ha transportat (és a dir, les
zones on hi ha hagut erosió) és a les vessants afectades pel foc.
Per tant, i com a conclusió general es pot afirmar que la regeneració natural de la zona
afectada per l'incendi forestal d'Andratx està seguint la seva evolució
positiva (incrementant-se de manera progressiva el grau de cobertura vegetal),
encara que és important que es consolidi la cobertura arbrada (pi). Les taxes
d'erosió i de transport de sediment són acceptables per a situacions
postincendi en el mediterrani, degut a l'efectivitat de les infraestructures
instal·lades després de l'incendi forestal (feixines), la funció que proporcionen
les marjades existents sobre el territori i pel fet de que no hi hagi hagut cap
esdeveniment de precipitació torrencial prou intens com per mobilitzar o
incentivar els processos d'erosió. Així i tot, cal seguir treballant per a la
consolidació de la regeneració natural, especialment la regeneració d'arbrat
(pi blanc), i evitar que aquesta es vegi compromesa per l'elevada població de
cabra assilvestrada de la zona.
La conselleria de Medi Ambient,
juntament amb la Universitat de les Illes Balears, està elaborant un llibre que recopili aquest projecte de seguiment i monitoreig realitzat durant
aquests 5 anys (2013-2018) a l’àrea afectada pel gran incendi forestal, amb
dades rellevants de l’efectivitat de les actuacions de conservació de sòls i de
l’evolució de la regeneració natural de la vegetació afectada, així com un
recull de les actuacions de conservació realitzades. Vos seguirem informant en
aquest espai web de la seva publicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada