Regeneració natural després del foc a Menorca

A principis de setembre de l'any passat, ja a les acaballes de l'estiu, va produir-se un incendi forestal, de 4,2 ha, a la zona de S'Enclusa, al municipi de Ferreries (Menorca). Amb aquesta curta entrada del blog, vos volem mostrar algunes imatges que demostren la capacitat de la vegetació mediterrània per regenerar-se després d'una pertorbació, com és el cas d'un incendi forestal. Tot i que en aquell cas fou provocada, nombroses espècies forestals han aprés a conviure amb el foc fins al punt que han adaptat mecanismes de regeneració que van des d'una ràpida dispersió de llavors fins a una envejable capacitat de rebrotar d'arrel o de tronc. Això no vol dir que en certs casos i en zones concretes no calgui fer tasques de restauració, en funció per exemple de si cal retirar la fusta cremada per raons de seguretat i control de plagues i malalties, de com es comporta la regeneració natural d'espècies arbòries o arbustives, de si es tracta d'una zona paisatgísticament accessible o del risc d'erosió existent, entre d'altres. 

Vista parcial de la zona cremada de S'Enclusa, en solana, en una zona forestal anteriorment arbrada de pi blanc (Pinus halepensis), tot i que en densitat força baixa. S'hi aprecia un exemple d'adequació de terrasses amb restes de fusta cremada triturada. En primer pla, murta (Myrtus communis), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), bruc, estepa, càrritx, arboç i fenàs.

Detall d'un ullastre regenerat, als 9 mesos de l'incendi, envoltat per carritxeres.

Flors obertes de murta

Detall d'un exemplar de pi blanc, regenerat a partir del banc de llavors aeri (pinyes) dels arbres existents a la zona afectada. En cas d'incendi forestal, la propagació de llavors es maximitza, en gran part, a través de les pinyes serotines existents a les copes, les quals s'obrin per les altres temperatures del foc. A posteriori, la poca competència existent en un primer moment i la fertilitat del sòl, en faciliten el desenvolupament de les plàntules. Al fons, estepes i murteres.

Aproximació a la distribució de la propietat forestal de les Illes Balears

Com ja sabeu, s'està redactant actualment el Pla Forestal de les Illes Balears, document de referència que marcarà durant els propers anys la política forestal de les illes. 

Paral·lelament a la seva elaboració, s’ha realitzat un estudi de la propietat forestal que serveix com a diagnòstic de l’escenari forestal de les illes en aquest àmbit. Aquest estudi ha estat encarregat a les empreses públiques Tragsatec (del grup Tragsa) i a SITIBSA, i ha utilitzat com a dades base, el Cadastre i el Mapa Forestal d’Espanya (MFE25) a escala 1:25.000. Amb l'encreuament i l’anàlisi espacial d’aquestes dues capes cartogràfiques, s’han obtingut tota una sèrie de dades molt útils a l’hora de planificar i dissenyar les actuacions de gestió forestal al territori, a escala insular. 

Com a novetat de l’estudi, i a mena de valorar el grau d’aportació i d’interacció entre el sector forestal i agrari, s’ha definit el concepte de finca agroforestal, és a dir, aquelles finques rústiques la superfície forestal de les quals suposa entre un 10 i un 90 % de la seva superfície total. A grans trets, algunes de les dades més significatives que s’han obtingut després de l’anàlisi, són les següents:

• La superfície forestal de les illes és d’unes 214.000 ha, el que suposa el 44% del territori de les illes. Menorca, Eivissa i Formentera superen el 50% de la superfície, mentre que a Mallorca, la superfície forestal suposa el 41% de l’illa.
• El conjunt de les finques rústiques ocupen el 92% de la superfície total de les illes. Les finques forestals i agroforestals representen el 19% de les finques rústiques i suposen el 62% del territori, superant les 312.200 ha. Més de la meitat de la superfície forestal de les illes està inclosa en les finques agroforestals.
• Pel que fa al règim de propietat, més del 91% de la superfície forestal de les illes es troba en mans privades i significativament repartida en un gran número de propietaris. La superfície mitjana de la finca forestal és de 5 ha i la de la finca agroforestal és d’11 ha. Així i tot, la mida mitjana de la finca és desigual per a cada una de les illes, el que reflecteix les particularitats de cada una d’elles:

  
  

  Illa	Sup. mitjana finca forestal (ha)	Sup. mitjana finca agroforestal (ha)
  Mallorca	5,0	11,0
  Menorca	8,9	38,6
  Eivissa	4, 0	5,4
  Formentera	2,3	4,5

• A les Balears hi ha un total de 13.299 propietaris forestals que representen el 9% dels propietaris de les finques rústiques, mentre que el número de propietaris de les finques agroforestals suposen un total de 22.969, un 16% del total.
• El 48% de la superfície forestal es troba distribuïda en finques de més de 100 ha.
• A les illes, la propietat forestal es caracteritza per estar molt atomitzada (les raons històriques d'això ja formarien part d'una altra entrada d'aquest blog). El 60,6% de les finques forestals són menors d’1 ha. Així mateix, malgrat que el número de propietaris petits és molt elevat, la major part de la superfície forestal està concentrada a les grans propietats, ja que les finques forestals superiors a les 100 ha representen el 22% de la superfície forestal de les illes i està en mans del 0,78% dels propietaris.

Com a conclusions generals d’aquest estudi podem afirmar que la superfície forestal de les illes suposa una part molt considerable del seu territori (gairebé la meitat) i que en gran part, es troba integrada en el estructures agràries, és dir, formant part indisolublement de les finques agroforestals. 

Així i tot, la propietat forestal es troba molt fragmentada, existint un gran nombre de propietaris que representen una petita part de la superfície forestal total. La major part de la superfície forestal està concentrada en les grans finques de més de 100 ha. Aquesta situació fa que per a una gestió forestal eficient, sigui molt recomanable i útil el foment de l’associacionisme o els contractes territorials integrals que possibilitin una agrupació de finques per a la seva correcta gestió. Així mateix i donada aquesta situació, resulta important incorporar al gestor agroforestal en la presa de decisions en les mesures de gestió.

Al Simulacre de Crestatx de dia 13 de juny també hi va haver espai per a la sensibilització

Els forestals hem de trobar moments a la feina del dia a dia per sensibilitzar sobre la protecció dels nostres boscos, la prevenció d'incendis i provocar la reacció de la gent que viu al bosc per que siguin conscients de la seva vulnerabilitat i que actuïn per disminuir aquest risc.

Ahir es va realitzar un simulacre d'incendi forestal a la zona de Crestatx, Sa Pobla, a Mallorca. Va ser un incendi de nivell 2, és a dir, que va requerir la intervenció i col·laboració de tots els actors que preveu l'INFOBAL, perquè hi havia en perill un col·lectiu de persones i béns.

Dins l'organització d'aquest simulacre, va haver un espai per informar i formar als ciutadans: d'una banda un col·lectiu d'escolars de Sa Pobla d'uns 8 anys i d'altra banda, les persones que van ser evacuades de la zona per protecció civil i ateses pels serveis sanitaris.

Els nins van aprendre que havien de fer en cas d'incendi, quins mitjans pariticipaven en el simulacre i feren mil i una preguntes, algunes d'elles ben interessants!

Als adults que van arribar a la zona de recepció de evacuats se'ls va donar la oportunitat de realitzar unes enquestes d'autoavaluació de l'estat dels seus habitatges en quant al risc d'incendis i què és el que han de fer per millorar la seguretat de ca seva i la de la seva família en cas d'incendi forestal. També se'ls va proporcionar fulletons divulgatius sobre el tema.Com veieu, sempre hi ha espai per fer prevenció.. inclús en l'extinció!

Què s'ha fet desprès de l'incendi de Morna? Pases cap a la prevenció ...

Molt abans del sinistre més important d'incendis forestals dels últims anys a les illes, la interfase urbano-forestal ja era una problemàtica de gran interès per al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Poc a poc anàvem fent feina de prevenció en aquest sentit i treballarem amb dos programes europeus INCENDI i PYROSUDOE, que tractaven aquest tema. 

Per donar resposta a les diverses inquietuds que van sorgir després de l'incendi es va posar en marxa un Pla de mesures transitòries per a la prevenció d'incendis forestals a Eivissa. Com al servei d'informació del risc d'incendis forestals i autoprotecció de l'illa d'Eivissa, l'acció més rellevant ha estat la presència d'un enginyer forestal el qual s'ha dedicat en exclusiva amb els següents resultats:
- Visites, anàlisi de risc i elaboració d’informes de 409 cases aïllades, 50 urbanitzacions i 9 infraestructures comunitàries.
- Divulgació de mesures de prevenció de risc en zones d’interfase urbano-fortestal. S'han realitzat 18 xerrades, s'ha estat als mitjans de comunicació en 6 ocasions i s'han fet 5 activitats més de sensibilització.
 

La resposta d'entitats públiques i particulars ha sigut bona, encara que s'han trobat persones reticents a realitzar les tasques de prevenció per dos motius principalment:
- Primer, creure erròniament que executar faixes d'autoprotecció és perjudicial per al medi ambient i que està prohibit tallar pins.
- Segon, pensar que fer aquestes feines és responsabilitat de l'administració.


La responsabilitat de fer faixes d'autoprotecció en habitatges aïllats, urbanitzacions i altres instal·lacions es dels propietaris i s'han d'executar segons dicta la normativa i amb l'autorització i directrius tècniques de l'administració. Són els Agents de Medi Ambient que tramiten aquestes autoritzacions. Per tant, sí que es poden tallar arbres, sempre i quant sigui amb un criteri i objectiu determinat, autoritzable administrativament i mantenint el caràcter forestal del terreny. Fer faixes perimetrals d'autoprotecció, ben fetes, no és perjudicial per al medi ambient, tot al contrari, al ser elements de prevenció d'inici i expansió d'un incendi forestal, bidireccionalment.

Però tota aquesta feina només és el principi! Esperem poder continuar amb aquestes tasques de prevenció i ja sabeu: PREVENIR ÉS ACTUAR!