L’ús dels traçadors radioisòtops: una gran eina per avaluar l’erosió post-incendi forestal

Una de les conseqüències més greus dels incendis forestals, especialment quan aquests esdevenen recurrents, és la pèrdua de sòl. L’erosió esdevé un problema important (per no dir el més important i prioritari) que s’ha de pal·liar a partir de la planificació de les tasques de restauració post-incendi. Per això, i donada la seva importància i el poc coneixement actual dels efectes del foc sobre els sòls forestals, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s’ha obert una via de col·laboració amb el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears per tal d’aportar coneixements i informació científica vàlida de cara a decidir les tasques de restauració més adients.

La iniciativa va començar arran de l’incendi forestal que es va produir el juliol de 2011 a Artà i Sant Llorenç (Mallorca), que va cremar una superfície de gairebé 400 ha. La recurrència d’incendis en aquesta zona al llarg de la historia ha estat molt important, fet que ha configurat el paisatge local que avui dia tenim.

Concretament en aquest cas, es va realitzar un estudi on es varen avaluar i detectar els fenòmens erosius després d’incendi forestal mitjançant l’ús dels traçadors radioisòtops, una tècnica innovadora i poc utilitzada per aquest tipus d’estudis però de gran potencial, que va ser motiu de publicació al congrés FuegoRed el desembre 2012. A partir de mostres de sòl obtingudes a la subconca d’estudi afectada per l’incendi (subconca de sa Talaieta), i comparant-les amb mostres d’una subconca propera de referència sense afectació per l’incendi (subconca des Cabanells), ambdues dins la conca de referència del torrent de Na Borges (319 km2), s’han identificat els processos d’erosió i de sedimentació.

Com a conclusió general de l’estudi, després d’aplicar una metodologia acurada basada principalment amb l’ús de traçadors radioactius ambientals, es detecta un canvi significatiu en l’escolament i dels processos d’erosió vinculats directament a les modificacions provocades pel foc, especialment sobre la vegetació i sobre els agregats del sòl, afavorint l’erosionabilitat.

Això significa que la facilitat de que es generin processos erosius com són l’aixaragallament i incisions és molt major: el processos erosius comencen a actuar amb menys precipitació i amb menys cabal d’escolament. Així mateix, s’ha mostrat palesa en aquest estudi el gran potencial d’ús d’aquests traçadors per contribuir a la comprensió i estudi dels processos erosius post-incendi i de la transferència de sediments dins una mateixa conca de drenatge.

Per tot això, en l’actualitat s’ha donat continuïtat a l’estudi dels processos erosius potencials de l’incendi forestal d’Andratx, de juliol 2013, on s’han instal·lat dues estacions d’aforament a la conca de sa Coma Freda i del torrent de Can Cabrit. Mitjançant d’ús de radioisòtops, ens permetrà veure com interaccionen les tècniques de restauració en la reducció de l’erosió. 

Vos anirem informant!

Premi per a Xarxa Forestal: "El Batefuegos de Oro"

Enhorabona a tots! "Xarxa Forestal" ha estat premiada amb el "Batefuegos de Oro", amb el Primer Premi a la Categoria de Millor Prevenció. 

Recordem que Xarxa Forestal està constituïda per persones de diferents àmbits, que treballen amb un objectiu comú: mantenir els valors dels espais forestals de les Illes Balears. S'actua des de la transparència, amb un esperit de vocació forestal i amb l'esforç d'un ampli equip, "invisible", però amb moltes ganes de divulgar, educar, informar i servir, per als espais forestals de Balears i per a les persones que s'hi interessen. 

Per exemple, durant el passat curs 2012-13 s'han realitzat 288 activitats, amb gairebé 9.000 participants. Han estat 44 xerrades, 68 tallers, 29 repoblacions participatives, 17 visites als mitjans d'extinció, 62 visites al CEFOR, 30 reunions o assessoraments, i la celebració de diferents jornades de participació, com la de Galatzó, el passat Dia Forestal Mundial.

Pel que fa a xarxes socials, ara mateix a Facebook ja tenim 800 seguidors i a Twitter 3.238 (un miler més que abans de l'estiu), a més d'aquest blog. Aquests canals han servit per donar informació, per exemple, sobre prevenció d'incendis, mitjans d'extinció, meteorologia, dades actualitzades de l'evolució d'un foc o d'estadística forestal, etc., a més d'informació de les pròpies activitats a les escoles, xerrades, tallers, concursos, jornades, etc.

Pluges benvingudes però amb intensitats no desitjades

Amb aquesta entrada, es fa un breu anàlisi sobre les precipitacions intenses que han caigut recentment a les zones cremades d'aquest estiu.

Entre les 15 i les 16 h de dia 29 d'octubre, a la zona propera d'Andratx es varen registrar, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), precipitacions de 39,2 mm (Son Vic Nou, Calvià) o 17,8 mm (Banyalbufar), amb d'altres referències com els 43,1 mm (Aeroport, Palma).

Altres fonts xifren magnituds de 52,1 mm de precipitació, concretament a la zona de Galilea.  Sigui com sigui, la precipitació va ser d'intensitat elevada, concentrant-se la major part en esdeveniments de 15-30 minuts i de difícil quantificació per a cada zona concreta afectada pel foc d'Andratx i Estellencs.

Per altra banda, a la zona d'Artà, la precipitació va ser molt menor i menys intensa, registrant-se en 3h (16-19 h) uns 12,2 mm de precipitació.

Cal remarcar que durant aquesta tardor s'està produint una anomalia meteorològica notable, especialment per les elevades temperatures, tant màximes com mínimes, i per l'absència de precipitació, que en aquests dos darrers mesos (setembre i octubre), estava acumulant un dèficit de gairebé el 50%, respecte a la mitjana dels darrers 30 anys.

Aquesta precipitació, tant la de finals d'estiu com la de fa dos dies, ha resultat i resulta resulta imprescindible per a garantir el regenerat de la vegetació afectada pels incendis d'aquest estiu, i aquest darrer episodi feia molta falta donada l'absència de precipitació i l'estrès hídric acumulat de la vegetació, tot i que no d'una forma alarmant.

Tot i així, la intensitat de la precipitació de dia 29, de règim torrencial, va generar processos d'escorrentia superficial laminars proporcionals a la intensitat caiguda, i en llocs puntuals de la zona incendiada d'Andratx, processos més concentrats, on s'han detectat petits moviments de terra, a més de petits solcs i xaragalls. Recordem que els processos de pèrdua de sòl són la suma de diferents processos amb un àmbit temporal més llarg que un episodi concret.

Altrament, no s'ha observat la presència de cendres ni sediments a les desembocadures dels torrents de la zona amb el mar. Les feixines realitzades fins a la data estan funcionant correctament de cara a retenir el sòl.

A dia d'avui, s'estan avaluant, detectant i monitoritzant aquests processos, de cara a obtenir dades, les quals anirem exposant en aquest blog.

Activitats educatives de Xarxa Forestal (Curs 2012-13)

Ara que hem començat el nou curs, és el moment de donar algunes xifres sobre les tasques de sensibilització de Xarxa Forestal durant el passat curs 2012-13 i de l'activitat divulgativa generada a a través de les xarxes socials, tot i que més endavant publicarem la memòria corresponent com cada any.

Durant el passat curs s'han realitzat 288 activitats, amb gairebé 9.000 participants, sense comptar tota la gent que s'ha incorporat en algun moment al procés de participació pública del Pla Forestal de les Illes Balears, el qual sortirà a la llum en els propers mesos.

Han estat 44 xerrades, 68 tallers, 29 repoblacions participatives i alguns jardins forestals a espais públics, 17 visites als mitjans d'extinció, 62 visites al CEFOR, 30 reunions o assessoraments, i la celebració de diferents jornades de participació com la de Galatzó, el passat Dia Forestal Mundial.

Pel que fa a xarxes socials, ara mateix a Facebook ja tenim 744 seguidors i a Twitter 3.211 (un miler més que abans de l'estiu). Aquests canals han servit per donar informació, per exemple, sobre prevenció d'incendis, mitjans d'extinció, meteorologia, dades actualitzades i vàlides de l'evolució d'un foc o d'estadística forestal, etc., a més d'informació de les pròpies activitats a les escoles, xerrades, tallers, concursos, jornades, etc.

Això és un breu resum de tota la feina que es fa des de Xarxa Forestal i de tot l'equip que hi ha darrera, constituïts per persones de diferents àmbits però amb un mateix objectiu: treballar per mantenir i millorar els nostres espais forestals.

 

Regeneració vegetal després d'un mes del foc d'Andratx

Quan ja fa un poc més d'un mes del foc d'Andratx i Estellencs, no resulta difícil veure rodals que ja mostren bons exemples de la capacitat de regeneració de la coberta vegetal. Es tracta principalment d'espècies arbustives rebrotadores (ja sigui d'arrel, de tronc, etc.), adaptades als incendis forestals habituals en l'àmbit mediterrani i entre les quals hi ha el garballó, la mata, el càrritx o l'aladern. Segurament, en les properes setmanes, també anirem veient com sorgeixen petits brots verds d'altres espècies arbustives pròpies de la zona, com l'ullastre, l'arbocera o l'estepa, a part de la resta d'herbàcies. 

Amb un poc més de paciència, i de cara a aquesta tardor i hivern, veurem com es comporta la regeneració de pi, a raó que es tracta d'una espècie arbòria germinadora i que per tant, depen del grau de dispersió del banc de llavors aeri (capçades) durant el foc, entre molts d'altres factors que puguin afectar al seu èxit posterior (tipus de sòl, pluges, herbivorisme, etc.).

Amb tot això, vos deixem un parell d'imatges d'aquells arbusts que han rebrotat primer ... i esperem, en els propers mesos, anar-vos informant amb més imatges sobre com evoluciona la nostra vegetació després del foc. 

Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Garballó (Chamaerops humilis)

Mata (Pistacia lentiscus)

Tenim més o menys boscos que fa trenta anys?

Aquest any s'ha publicat el darrer Inventari Forestal de les Illes Balears (IFN4), del qual, a través d'aquest blog i al llarg dels propers mesos, n'intentarem exposar breument alguns dels seus aspectes més destacables. Es tracta del principal instrument que tenim, ja consolidat des del primer IFN, per poder avaluar els nostres boscos i la seva evolució a escala global, tant des del punt de vista ecològic com dasonòmic. Per això, en aquesta entrada del blog farem dues qüestions inicials en relació a les nostres masses forestals i als resultats de l'IFN4:

- A les nostres illes cada vegada hi ha més o menys boscos?

La resposta és clara: la superfície forestal a les nostres illes ha augmentat durant les darreres dècades, especialment l'arbrada. Tot i aquest increment, el qual ha suposat passar de 177.000 ha (anys setanta) a 220.000 ha (actualitat), en els darrers anys aquest augment ha estat menor, a raó del darrer inventari forestal elaborat a les illes. De forma genèrica, i considerant que normalment els boscos (arbrats o no) són allò que no és urbà ni agrícola, la evolució de la superfície forestal balear tendeix a equilibrar-se al voltant del 44% de la superfície total de les illes.

Evolució superfície forestal a Balears. Font: IFN4 MAGRAMA

Malgrat que de forma insistent i justificada en un origen, durant les darreres dècades del segle passat (sobretot fins als anys 90) es va fer un discurs d'alarma en front de la desforestació al nostre territori, el qual va anar sedimentant en l’inconscient de la nostra societat, per sort, la realitat a escala regional (i nacional, i també europea) es ben diferent: la superfície forestal no deixa de créixer. Desgraciadament no és així a moltes zones del planeta! Però en el nostre àmbit, campanyes en la direcció de sensibilitzar en relació a la pèrdua de massa forestal no estan justificades avui en dia.

Evolució superfície forestal a l'estat. Font: SECF 2013

% superfície forestal i total a Europa. Font: Forest Europe 2010

- La superfície forestal ha deixat d’augmentar però, i els boscos, segueixen creixent? 

Tot i que la superfície forestal no ha augmentat gaire, almenys en la darrera dècada, els nostres boscos no s’han aturat de créixer, en termes d’acumulació de biomassa forestal. Ho ha fet el nombre total d’arbres (regeneració) i també les existències (creixement), és a dir, la fusta. Cada any els boscos de les illes van capitalitzant volum de fusta al voltant de 0,92 m3 per ha, taxa relativament baixa però normal en l’àmbit mediterrani, el qual presenta una baixa productivitat.  Hem passat de 3,8 milions de m3 de fusta els anys setanta fins als 8,9 milions de m3 de fusta actualment. Només la darrera dècada, el volum d’existències dels nostres boscos ha augmentat en gairebé 1,5 milions de m3.  

Evolució existències de fusta a Balears. Font: IFN4 MAGRAMA

Seria objecte d'una altra entrada del blog explicar la complexitat que suposa la relació entre els grans incendis forestals i l'existència de boscos amb gran càrrega de combustible (biomassa). 

Regeneració natural després del foc a Menorca

A principis de setembre de l'any passat, ja a les acaballes de l'estiu, va produir-se un incendi forestal, de 4,2 ha, a la zona de S'Enclusa, al municipi de Ferreries (Menorca). Amb aquesta curta entrada del blog, vos volem mostrar algunes imatges que demostren la capacitat de la vegetació mediterrània per regenerar-se després d'una pertorbació, com és el cas d'un incendi forestal. Tot i que en aquell cas fou provocada, nombroses espècies forestals han aprés a conviure amb el foc fins al punt que han adaptat mecanismes de regeneració que van des d'una ràpida dispersió de llavors fins a una envejable capacitat de rebrotar d'arrel o de tronc. Això no vol dir que en certs casos i en zones concretes no calgui fer tasques de restauració, en funció per exemple de si cal retirar la fusta cremada per raons de seguretat i control de plagues i malalties, de com es comporta la regeneració natural d'espècies arbòries o arbustives, de si es tracta d'una zona paisatgísticament accessible o del risc d'erosió existent, entre d'altres. 

Vista parcial de la zona cremada de S'Enclusa, en solana, en una zona forestal anteriorment arbrada de pi blanc (Pinus halepensis), tot i que en densitat força baixa. S'hi aprecia un exemple d'adequació de terrasses amb restes de fusta cremada triturada. En primer pla, murta (Myrtus communis), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), bruc, estepa, càrritx, arboç i fenàs.

Detall d'un ullastre regenerat, als 9 mesos de l'incendi, envoltat per carritxeres.

Flors obertes de murta

Detall d'un exemplar de pi blanc, regenerat a partir del banc de llavors aeri (pinyes) dels arbres existents a la zona afectada. En cas d'incendi forestal, la propagació de llavors es maximitza, en gran part, a través de les pinyes serotines existents a les copes, les quals s'obrin per les altres temperatures del foc. A posteriori, la poca competència existent en un primer moment i la fertilitat del sòl, en faciliten el desenvolupament de les plàntules. Al fons, estepes i murteres.

Aproximació a la distribució de la propietat forestal de les Illes Balears

Com ja sabeu, s'està redactant actualment el Pla Forestal de les Illes Balears, document de referència que marcarà durant els propers anys la política forestal de les illes. 

Paral·lelament a la seva elaboració, s’ha realitzat un estudi de la propietat forestal que serveix com a diagnòstic de l’escenari forestal de les illes en aquest àmbit. Aquest estudi ha estat encarregat a les empreses públiques Tragsatec (del grup Tragsa) i a SITIBSA, i ha utilitzat com a dades base, el Cadastre i el Mapa Forestal d’Espanya (MFE25) a escala 1:25.000. Amb l'encreuament i l’anàlisi espacial d’aquestes dues capes cartogràfiques, s’han obtingut tota una sèrie de dades molt útils a l’hora de planificar i dissenyar les actuacions de gestió forestal al territori, a escala insular. 

Com a novetat de l’estudi, i a mena de valorar el grau d’aportació i d’interacció entre el sector forestal i agrari, s’ha definit el concepte de finca agroforestal, és a dir, aquelles finques rústiques la superfície forestal de les quals suposa entre un 10 i un 90 % de la seva superfície total. A grans trets, algunes de les dades més significatives que s’han obtingut després de l’anàlisi, són les següents:

• La superfície forestal de les illes és d’unes 214.000 ha, el que suposa el 44% del territori de les illes. Menorca, Eivissa i Formentera superen el 50% de la superfície, mentre que a Mallorca, la superfície forestal suposa el 41% de l’illa.
• El conjunt de les finques rústiques ocupen el 92% de la superfície total de les illes. Les finques forestals i agroforestals representen el 19% de les finques rústiques i suposen el 62% del territori, superant les 312.200 ha. Més de la meitat de la superfície forestal de les illes està inclosa en les finques agroforestals.
• Pel que fa al règim de propietat, més del 91% de la superfície forestal de les illes es troba en mans privades i significativament repartida en un gran número de propietaris. La superfície mitjana de la finca forestal és de 5 ha i la de la finca agroforestal és d’11 ha. Així i tot, la mida mitjana de la finca és desigual per a cada una de les illes, el que reflecteix les particularitats de cada una d’elles:

  
  

  Illa	Sup. mitjana finca forestal (ha)	Sup. mitjana finca agroforestal (ha)
  Mallorca	5,0	11,0
  Menorca	8,9	38,6
  Eivissa	4, 0	5,4
  Formentera	2,3	4,5

• A les Balears hi ha un total de 13.299 propietaris forestals que representen el 9% dels propietaris de les finques rústiques, mentre que el número de propietaris de les finques agroforestals suposen un total de 22.969, un 16% del total.
• El 48% de la superfície forestal es troba distribuïda en finques de més de 100 ha.
• A les illes, la propietat forestal es caracteritza per estar molt atomitzada (les raons històriques d'això ja formarien part d'una altra entrada d'aquest blog). El 60,6% de les finques forestals són menors d’1 ha. Així mateix, malgrat que el número de propietaris petits és molt elevat, la major part de la superfície forestal està concentrada a les grans propietats, ja que les finques forestals superiors a les 100 ha representen el 22% de la superfície forestal de les illes i està en mans del 0,78% dels propietaris.

Com a conclusions generals d’aquest estudi podem afirmar que la superfície forestal de les illes suposa una part molt considerable del seu territori (gairebé la meitat) i que en gran part, es troba integrada en el estructures agràries, és dir, formant part indisolublement de les finques agroforestals. 

Així i tot, la propietat forestal es troba molt fragmentada, existint un gran nombre de propietaris que representen una petita part de la superfície forestal total. La major part de la superfície forestal està concentrada en les grans finques de més de 100 ha. Aquesta situació fa que per a una gestió forestal eficient, sigui molt recomanable i útil el foment de l’associacionisme o els contractes territorials integrals que possibilitin una agrupació de finques per a la seva correcta gestió. Així mateix i donada aquesta situació, resulta important incorporar al gestor agroforestal en la presa de decisions en les mesures de gestió.

Al Simulacre de Crestatx de dia 13 de juny també hi va haver espai per a la sensibilització

Els forestals hem de trobar moments a la feina del dia a dia per sensibilitzar sobre la protecció dels nostres boscos, la prevenció d'incendis i provocar la reacció de la gent que viu al bosc per que siguin conscients de la seva vulnerabilitat i que actuïn per disminuir aquest risc.

Ahir es va realitzar un simulacre d'incendi forestal a la zona de Crestatx, Sa Pobla, a Mallorca. Va ser un incendi de nivell 2, és a dir, que va requerir la intervenció i col·laboració de tots els actors que preveu l'INFOBAL, perquè hi havia en perill un col·lectiu de persones i béns.

Dins l'organització d'aquest simulacre, va haver un espai per informar i formar als ciutadans: d'una banda un col·lectiu d'escolars de Sa Pobla d'uns 8 anys i d'altra banda, les persones que van ser evacuades de la zona per protecció civil i ateses pels serveis sanitaris.

Els nins van aprendre que havien de fer en cas d'incendi, quins mitjans pariticipaven en el simulacre i feren mil i una preguntes, algunes d'elles ben interessants!

Als adults que van arribar a la zona de recepció de evacuats se'ls va donar la oportunitat de realitzar unes enquestes d'autoavaluació de l'estat dels seus habitatges en quant al risc d'incendis i què és el que han de fer per millorar la seguretat de ca seva i la de la seva família en cas d'incendi forestal. També se'ls va proporcionar fulletons divulgatius sobre el tema.Com veieu, sempre hi ha espai per fer prevenció.. inclús en l'extinció!

Què s'ha fet desprès de l'incendi de Morna? Pases cap a la prevenció ...

Molt abans del sinistre més important d'incendis forestals dels últims anys a les illes, la interfase urbano-forestal ja era una problemàtica de gran interès per al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Poc a poc anàvem fent feina de prevenció en aquest sentit i treballarem amb dos programes europeus INCENDI i PYROSUDOE, que tractaven aquest tema. 

Per donar resposta a les diverses inquietuds que van sorgir després de l'incendi es va posar en marxa un Pla de mesures transitòries per a la prevenció d'incendis forestals a Eivissa. Com al servei d'informació del risc d'incendis forestals i autoprotecció de l'illa d'Eivissa, l'acció més rellevant ha estat la presència d'un enginyer forestal el qual s'ha dedicat en exclusiva amb els següents resultats:
- Visites, anàlisi de risc i elaboració d’informes de 409 cases aïllades, 50 urbanitzacions i 9 infraestructures comunitàries.
- Divulgació de mesures de prevenció de risc en zones d’interfase urbano-fortestal. S'han realitzat 18 xerrades, s'ha estat als mitjans de comunicació en 6 ocasions i s'han fet 5 activitats més de sensibilització.
 

La resposta d'entitats públiques i particulars ha sigut bona, encara que s'han trobat persones reticents a realitzar les tasques de prevenció per dos motius principalment:
- Primer, creure erròniament que executar faixes d'autoprotecció és perjudicial per al medi ambient i que està prohibit tallar pins.
- Segon, pensar que fer aquestes feines és responsabilitat de l'administració.


La responsabilitat de fer faixes d'autoprotecció en habitatges aïllats, urbanitzacions i altres instal·lacions es dels propietaris i s'han d'executar segons dicta la normativa i amb l'autorització i directrius tècniques de l'administració. Són els Agents de Medi Ambient que tramiten aquestes autoritzacions. Per tant, sí que es poden tallar arbres, sempre i quant sigui amb un criteri i objectiu determinat, autoritzable administrativament i mantenint el caràcter forestal del terreny. Fer faixes perimetrals d'autoprotecció, ben fetes, no és perjudicial per al medi ambient, tot al contrari, al ser elements de prevenció d'inici i expansió d'un incendi forestal, bidireccionalment.

Però tota aquesta feina només és el principi! Esperem poder continuar amb aquestes tasques de prevenció i ja sabeu: PREVENIR ÉS ACTUAR!

Dos anys de l'incendi de Morna (Eivissa)

Comencem el recorregut d'aquest blog, recordant que dissabte passat dia 25 de maig va fer dos anys del gran incendi forestal de Morna, el pitjor sinistre pel que fa a superfície afectada dels darrers 20 anys (juntament amb el d'Artà, l'any 1992, i el d'Andratx, l'any 1994). Ja han passat dos anys i no hem d'oblidar, tot i aquest maig poc calorós, que vivim en un entorn de risc d'incendi forestal.

Va començar a les 13:21 h i va ser extingit 9 dies després, afectant a gairebé 1.500 ha de vegetació forestal, en una zona topogràficament complicada, amb interfase urbana forestal i amb unes condicions meteorològiques molt desfavorables de fort vent, baixa humitat i altes temperatures.

I com està Morna ara? Tot i la capacitat de la vegetació mediterrània per ressorgir del foc, aquest procés no és ràpid. Per exemple, el pi blanc (Pinus halepensis), espècie adaptada a un règim d'incendis concret i que regenera del foc a partir del seu banc de llavors aeri (els pinyons de les pinyes), ha presentat comportaments variables a les zones cremades d'Eivissa. En qualsevol cas, el procés de regeneració de la vegetació, tal i com es veu en la següent imatge, és lent.

Incendi de Morna, de l'any 2011 (imatge de 22/05/2013, Sant Joan de Labritja)

Aprofitem aquesta imatge (de fa uns dies), d'un incendi al municipi de Sant Josep de Sa Talaia de l'any 
2000, de 20 ha afectades i que curiosament va ser el 25 de maig d'aquell any, per intentar imaginar com seran d'aquí deu anys, algunes de les zones cremades per l'incendi de Morna. En aquest vessant, les plàntules de pi blanc que van progressar després del foc, han cobert de forma heterogènia l'espai, amb densitats variables que poden ser molt altes en algun rodal ("monte bravo").

Incendi de Can Josepet, de l'any 2000 (imatge de dia 22/05/2013)

El nou blog de la Xarxa Forestal

Tot i que ja no és cap eina de comunicació nova, des de Xarxa Forestal volem iniciar enguany aquest nou blog, amb la finalitat d'encabir tots aquells continguts pels quals Twitter (@xarxaforestal), Facebook o la pròpia pàgina web han quedat petits.

La voluntat del blog no és tant de publicar noticies (que també!), sinó d'intentar transmetre a través d'entrades, articles i fotografies, tots aquells continguts que trobam que són d'interès en matèria de gestió forestal, incendis forestals, educació, història, estadística, etc.

El blog és totalment complementari a la nostra web institucional (forestal.caib.es), però com a tal, la intenció és que aquest sigui més actual, dinàmic i que permeti a l'usuari interactuar, en el marc de la estructura web 2.0 de la Xarxa Forestal.

Fins molt aviat.